Rèquiem per a James Gandolfini

Les imatges de Sobran las palabras, de Nicole Holofcener, poden fer-nos pensar que ens trobem amb una petita i divertida pel·lícula indie. En el conjunt de la trama hi ha pocs personatges, una història d'embolics sentimentals, algunes situacions còmiques inspirades i una escriptura de guió que vol ser efectiva. A tot això hi podem afegir la presencia d'un mite de la pantalla, James Gandolfini, en la seva darrera aparició, i dues actrius que funcionen perfectament: Julia Louise-Dreyphus i Catherine Keener. Tot plegat, ambientat en un món de famílies petitburgeses americanes i protagonitzat per personatges que des de la maduresa encara tenen ganes de retrobar amors perduts. Si ens fixem en la seva posada en escena veurem que Sobran las palabras arrisca molt poc. Tot està filmat de forma convencional, hi ha poca imaginació en el desenvolupament de les situacions i tot sembla refiar-se dels enginys de guió. És cert que Nicole Holofcener és la directora i també la guionista de la història, que els actors funcionen perfectament, però tot plegat ens fa la sensació que és molt poca cosa.

Sobran las palabras relata els embolics originats quan una massatgista s'enamora d'un home divorciat i descobreix que una clienta seva és l'exesposa del seu nou amant. Al llarg de les sessions de massatge, aprofita perquè la clienta li expliqui les confidències intimes amb el seu amant i anar descobrint la part fosca de l'home amb el qual té relacions. La pel·lícula no ofèn, però difícilment pot entusiasmar. Això sí, tots els espectadors que vulguin homenatjar per darrer cop a Gandolfini tenen la seva oportunitat, sobretot per veure'l lluny dels arquetips, envoltat d'una certa tendresa cap a l'actor a qui, a més a més, està dedicada la pel·lícula.