Cor de cinema

Los Chicos del Coro és un fenomen eminentment cinematogràfic, tot i que la coral Les Petits Chanteurs de Saint-Marc de Lió ja existia prèviament a la pel·lícula de Christophe Barratier –Les Choristes o, com es va titular aquí, Los Chicos del Coro– que els va catapultar a la fama internacional ara fa una dècada, per haver prestat les seves veus angelicals als protagonistes del film. Evidentment, la coral creada i dirigida per Nicolas Porte va reunir divendres un públic nombrós i intergeneracional a la sala gran de l'Auditori de Girona perquè la pel·lícula i la marca creada al seu voltant mantenen viva la influència en la memòria col·lectiva. Per dir-ho clarament, aquesta coral mixta –divuit joves cantaires amb majoria femenina, tot i que els chicos del cine sobrevivien en un internat masculí– és tècnicament impecable i sap crear moments emocionants, però sempre queda la sospita que arreu del món hi ha moltes corals tan o més bones que no han gaudit de la benedicció del cinema i la fama mediàtica i, generalment, no omplen de públic les sales simfòniques dels auditoris.

Los Chicos del Coro han volgut agrair al cinema tot el que han rebut del setè art amb un disc titulat De cine, una producció espanyola –ho demostren les veus convidades del disc: Sergio Dalma, Diana Navarro i Ainhoa Arteta–, en la qual reinterpreten temes destacats de bandes sonores clàssiques. D'aquest disc, però, divendres només van sonar la nadalenca I'm dreaming of home –de Joyeux Noël, una pel·lícula francesa sobre el primer Nadal de la I Guerra Mundial–, Supercalifragilísticoespialidoso (Mary Poppins) i Singing in the rain, amb els xiulets reglamentaris, més l'Ave Maria de Schubert. La resta del programa –una hora i mitja, en dues parts– va combinar temes de la banda sonora de Los Chicos del Coro com ara Vois sur ton chemin i Caresse sur l'Océan, amb l'Imagine de Lennon, el tema principal d'Evita, Adestes fideles, El tamborilero i, ja en els bisos, Cielito lindo. Tanta varietat estilística quedava homogeneïtzada per les veus cristal·lines del cor, que per la seva pròpia naturalesa té una presència escènica molt rígida, només trencada per algunes intervencions solistes fora de la tarima, al nivell del director i el pianista. La Coral Geriona Infantil va obrir el concert amb tres cançons, com a convidada local, i el va tancar barrejada amb els cantaires francesos, en un final merescudament ovacionat.