Estrena
Bernat Salvà
Ruïnes d'una civilització irreal
Les urbanitzacions Ciudad de Valdeluz (Guadalajara) i Seseña (Madrid), els complexos turístics Polaris World (Múrcia) i Marina d'Or (Castelló de la Plana), i l'aeroport d'aquesta última ciutat han esdevingut escenaris postapocalíptics, entre inacabats i en ruïnes; testimonis silenciosos de l'especulació salvatge i la bogeria que van fer saltar en mil bocins l'economia. El documentalista alemany Gereon Wetzel ha filmat aquests espais i els ha posat en contrast amb imatges de gent sense sostre, amb anuncis publicitaris que es van fer d'aquestes urbanitzacions i amb paraules de polítics (José María Aznar, Ana Botella, Carlos Fabra) i constructors (Francisco Hernández El Pocero)... El resultat, el documental Casas para todos, és surrealista: gent sense casa i cases sense gent; discursos triomfalistes i paisatges desolats.
Gereon Wetzel ha viscut a Catalunya i hi ha rodat dos documentals: Cooking in progress, sobre Ferran Adrià, i un sobre els castellers de Valls. En un català perfecte, ens explica en conversa telefònica que amb el seu nou film no ha volgut retratar un problema específicament d'aquí: “És un problema general per a Europa. És una pel·lícula sobre el seny humà en general, sobre els errors que es poden cometre i quins són els pecats de l'espècie humana.” En aquest sentit, espera que ningú es molesti perquè un cineasta alemany parli d'aquests temes. “De fet, Alemanya és molt culpable d'aquest desastre, molts dels diners utilitzats provenien dels bancs alemanys”, afirma. En tot cas, “per la meva cultura és normal que es critiqui els polítics i l'estat.”
Gereon Wetzel és arqueòleg, a més de cineasta, i en certa manera, els espais que retrata són com les ruïnes d'un somni que semblen pertànyer a una gran civilització que mai no ha existit. “La idea era fer la pel·lícula com un document arqueològic. He volgut mostrar el que hi ha, sense entrar a valorar-ho gaire. No vull trobar culpables, ni mostrar causalitats. N'hi ha moltes de causes, és molt complex. És una imatge de la crisi.”
Mostrar les barbaritats
Explicar la crisi, tal com ho han intentat alguns documentals, no és cap dels seus objectius. “Potser deixes la gent encara més embolicada –opina–. Per això només intento que la gent vegi les barbaritats que s'han fet, en tots els sentits: econòmic, ecològic... I que ho vegi més amb el cor que amb l'intel·lecte, mostrar-ho de manera més visual i auditiva.” Tampoc tenia cap intenció de ser surrealista, però la pel·lícula l'hi ha sortit: ovelles pasturant o soldats fent maniobres entre cases inacabades, una muntanya de pneumàtics al costat d'edificis buits, rotondes envaïdes per vegetació espessa, un autocar de pràctiques per carrers buits... “Aquestes imatges les hem trobat perquè hem passat molt de temps allà, però també has de tenir sort. La nostra idea era trobar-hi persones i veure què fan, com reutilitzen aquests espais. També hem volgut mostrar que hi ha pisos i cases buits i gent sense casa; és una gran contradicció, i en aquest sentit també és surrealista.”
Casas para todos té una durada de 52 minuts i es va estrenar ahir a Vilanova i la Geltrú, dins la programació El Documental del Mes. Dimecres que ve es pot veure a Terrassa i dijous, a cinc ciutats: Barcelona (amb presència del director), Girona, Manresa, Cambrils i Banyoles (horaris i altres projeccions a www.eldocumentaldelmes.com).
