cultura

Catalunya, territori de festivals

El festival gironí Temporada Alta té el patrocini de petites i mitjanes empreses del seu entorn
Oberts al ciutadà, al públic i als creadors locals, tres trets dels festivals consolidats

Pot­ser seria ago­sa­rat dir que a Cata­lu­nya els fes­ti­vals pro­li­fe­ren com bolets, però el cas és que, poble sí poble també, hi ha alguna mena de cicle, tro­bada o fes­ti­val. Bar­ce­lona ciu­tat és un tema a part. Com a gran metròpoli, apli­car el terme local als seus fes­ti­vals és ago­sa­rat. En el cas de Bar­ce­lona, l'anàlisi pot­ser es podria fer des del punt de vista dels bar­ris... El cas és que Cata­lu­nya és ter­ri­tori de fes­ti­vals. És indi­fe­rent el ter­ri­tori en què es fa un fes­ti­val? És una flor que no fa estiu en el con­text cul­tu­ral de la població on es fa? Les res­pos­tes les tenen els orga­nit­za­dors d'algu­nes de les tro­ba­des que ja fa anys que roden. Però hi ha una hipòtesi de par­tida: un fes­ti­val que vul­gui créixer i eixam­plar horit­zons ho farà si està ben arre­lat. Arre­lat al ter­ri­tori.

Un dels casos que el sec­tor lloa, per la seva interacció amb el públic, és el fes­ti­val gironí Tem­po­rada Alta (www.​temporada-​alta.​net). El 2013 va arri­bar a la màxima ocu­pació de la seva història: un 93,41%, amb més de 60.200 assis­tents. “Té arre­la­ment al ter­ri­tori. En pri­mer lloc, té molt de públic de la zona, i després tenim el patro­cini de mol­tes peti­tes i mit­ja­nes empre­ses de l'entorn, i això fa que se sen­tin impli­cats”, explica Sal­va­dor Sunyer, direc­tor del fes­ti­val. A la zona són cons­ci­ents del que repre­senta el retorn econòmic del fes­ti­val i la importància que té per estar ubi­cats en el mapa euro­peu de la cul­tura. Però és una lluita per la visi­bi­li­tat sense renun­ciar a la pròpia iden­ti­tat. Aquest és un dels perills per a les ciu­tats mit­ja­nes o peti­tes... “Hem de mirar Cata­lu­nya com una gran ciu­tat. De fet, ho és, si ho com­pa­res amb els Estats Units, per exem­ple. És una ciu­tat for­mada per bar­ris, amb la seva espe­ci­a­lit­zació.” Any rere any es tracta de tren­car-se les banyes per donar al públic el que vol. Però el llistó ha de ser alt, i anar pujant gra­ons. I s'omple, s'omple. Vet aquí el cas: per ser inter­na­ci­o­nals, s'ha de tenir una ambició local ferma.

Fes­ti­vals a l'Empordà

La 33a edició del Fes­ti­val de Tor­ro­e­lla de Montgrí va asso­lir un dels per­cen­tat­ges més alts de públic de la seva història: més de 9.000 espec­ta­dors, amb un incre­ment de 3.000 per­so­nes res­pecte al 2012. El de Tor­ro­e­lla (www.​fes​tiva​ldet​orro​ella.​cat) és un dels fes­ti­vals que a l'estiu for­men un tei­xit potent d'acti­vi­tat cul­tu­ral a l'Empordà. Montse Faura és la direc­tora del fes­ti­val i comenta el tracte entre l'esde­ve­ni­ment musi­cal i les enti­tats i ens locals: “Gràcies a la situ­ació geo­e­conòmica i soci­o­cul­tu­ral que té la població, Tor­ro­e­lla ha estat expo­sada a rebre influències musi­cals al llarg de la història, i aquest feno­men ha per­du­rat gràcies a la pre­dis­po­sició dels seus habi­tants i a l'esforç cons­tant de les seves enti­tats i asso­ci­a­ci­ons.” Es podria plan­te­jar fer aquest mateix fes­ti­val en qual­se­vol altre punt del país sense variar cap eix fona­men­tal? No. “Els eixos estan pen­sats des de la mateixa tra­dició del fes­ti­val, l'entorn i el públic poten­cial.” Si s'hagués de moure, “pot­ser s'hau­ria de com­ple­men­tar amb la tra­dició del nou emplaçament”.

Vol­dria Tor­ro­e­lla de Montgrí per­dre el seu fes­ti­val? Segur que no. Faura resu­meix el que hi dei­xen aquests dies de fes­ti­val, de tan­gi­ble i d'intan­gi­ble: “Emo­ci­ons, espais de tro­bada i bene­fi­cis per al sec­tor turístic, i bones sen­sa­ci­ons per l'experiència com­par­tida. A part, és un gran estímul per a la cre­ació de pro­duc­ci­ons pròpies, per fer noves obres i per a la dina­mit­zació del sec­tor soci­o­cul­tu­ral.

Vic, ciu­tat com­pro­mesa

“El Mer­cat es podria fer en qual­se­vol altre lloc, per què no?”, diu Marc Llo­ret, direc­tor del Mer­cat de Música Viva de Vic (www.​mmvv.​net). “Ara, no estic segur de si hau­ria arri­bat a les 25 edi­ci­ons... Vic és una ciu­tat com­pro­mesa amb el ter­ri­tori, però amb una visió de país impres­cin­di­ble per ser l'esce­nari d'un esde­ve­ni­ment com aquest. El doble caràcter, de mer­cat i de fes­ti­val, el model que s'ha defen­sat des del prin­cipi, és el que pro­mou l'Ajun­ta­ment de Vic, aquell en què creu des dels seus ini­cis... Pot­ser es podria fer en un altre lloc, però sos­pito que no seria el mateix Mer­cat.” Nova­ment, un joc de siner­gies entre l'oferta del Mer­cat i el lloc on viu: “Vic és una de les ciu­tats més vitals, interes­sants i prolífiques en l'aspecte cul­tu­ral i con­cre­ta­ment en l'àmbit musi­cal. En els dar­rers anys, Vic, i Osona en gene­ral, han estat tes­ti­mo­nis d'alguns dels èxits més impor­tants de la música del país. Segu­ra­ment, el Mer­cat con­tri­bu­eix a gene­rar aquest clima d'interès per la cul­tura i per la música.”

Un últim exem­ple. Si Fira Tàrrega forma part del patri­moni cul­tu­ral català, “és pel fet d'haver-se esde­vin­gut i esde­ve­nir-se a Tàrrega”, afirma Jordi Duran, direc­tor artístic
de la tro­bada. La Fira –www.​firatarrega.​cat– és fes­ti­val de car­rer i d'arts escèniques, i molt més, diu. “La seva història i evo­lució estan lli­ga­des a la capi­tal de l'Urgell, a les seves limi­ta­ci­ons i a les seves pos­si­bi­li­tats, a la volun­tat ferma i a la capa­ci­tat de molts per cons­truir un pro­jecte amb molt més que ima­gi­nació. Es tracta d'un pro­jecte de ciu­tat que va més enllà de colors polítics.” I, per fer-ho pos­si­ble, hi ha el paper clau del ciu­tadà: “No només tre­ba­llem per desen­vo­lu­par un diàleg fluid amb els cre­a­dors actu­als o amb els que han d'arri­bar. Vet­llem per man­te­nir a prop la base del nos­tre pro­jecte, els ciu­ta­dans de Tàrrega, el nos­tre públic més pro­per. És una de les línies de tre­ball fona­men­tals dels pròxims anys.” Oberts al ciu­tadà, al públic i als cre­a­dors locals, tres trets dels fes­ti­vals de llarg recor­re­gut: “Cal huma­nit­zar la nos­tra tasca”, tanca Duran.

Trobades locals, actes de país

La proximitat o llunyania amb Barcelona és una altra qüestió. Es pot veure com
un greuge o com un repte.
Els festivals que fa anys que són a la graella ho veuen com una oportunitat per ser especialistes i atraure públic de fora, i també per defensar
un país no centralista.

A Vilanova i la Geltrú hi ha el FIMPT, Festival Internacional de Música Popular Tradicional –www.vilanova.cat/fimpt–. Més de tres dècades. Marijó Riba, regidora de Cultura de l'Ajuntament, explica: “S'ha hagut de reinventar.” Tenint molt present el retorn econòmic, Riba posa l'accent en el retorn cultural, i reivindica: “El FIMPT és necessari no solament per a la ciutat, sinó per al sector musical del país. Hem retornat als inicis, per ser una plataforma, i reclamem l'ajut de les administracions supramunicipals.” Tots plegats, els de dalt, i els municipis, “hem de tenir visió de país”. Vol dir col·laborar, vol dir no competir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia