La joguina trencada de l'electrònica local

Visionari turmentat i músic portentós, la d'Aleix Vergés va ser una vida viscuda al tot o res. Al llindar. Darrere el seu esprimatxat 1,97 d'alçada, aquest DJ conegut com a Sideral ha estat el culpable directe de l'eclosió de l'escena de l'electrònica barcelonina. La seva colpidora mort abrupta el 2006, amb només 32 anys, va provocar una sensació de buit en tota una generació, que va elevar locals, com el Nitsa, a la categoria de temples. Veure'l punxar era més que una sensació. Era una experiència.

Amb la seva imatge idolatrada encara afermada, l'agitada trajectòria de Sideral ara apareix narrada pel periodista, i amic, Héctor Castells. Es tracta d'una biografia robusta, ufanosa en detalls i testimonis, i plantejada en format de novel·la. La vida de Vergés ja dóna per a 546 planes de prosa. I per a més. El personatge ens apareix dissecat des de diferents vessants. Com ara el de l'alumne conflictiu, rebotat, que ja comença a viure els primers conflictes de personalitat a l'escola. El descobriment de la música va ser un bàlsam, una il·luminació, per a un jove perdut, trencat, que de manera prematura ja mostrava símptomes d'una vida atropellada i en què tot succeïa excessivament de pressa. Capitanejant bandes com ara Mushrooms i Peannut Pie, el pop va atrapar un artista que va anar basculant cap a l'electrònica –amb la descoberta de referents, com per exemple Darren Emerson–, al mateix ritme que devorava històries d'amors, nits que acabaven de matinada i successius flirtejos amb les drogues. Sideral, estrella fugada és també la crònica d'una urbs que es transforma, farcida de retrat generacional amb voluntat crítica: “La Barcelona postolímpica és un lloc atapeït de policies amb els soterranis plens de putes.” El mite, ja és etern.