Cinema Estrena

“Els distribuïdors de Madrid no volen ni veure el film”

Asier y yo
‘Asier ETA biok'
Direcció: Aitor i Amaia Merino Gènere: Documental País: Euskadi, 2013

Conegut per pel·lícules com Historias del Kronen, l'actor Aitor Merino estrena Asier y yo, un documental codirigit amb la seva germana Amaia en què relata la seva amistat des de la infantesa amb un militant d'ETA.

En una fatal casualitat, aquesta setmana el seu amic Asier ha estat empresonat. Com ho heu viscut?

Em vaig quedat estupefacte, no ho esperàvem. El que havia de ser una setmana de celebració l'afrontem amb una tristesa enorme. Em sap molt greu per la seva família, que haurà de viatjar centenars de quilòmetres per la política de dispersió. Pel que jo sé, ell ha treballat com a intermediari entre el col·lectiu de presos i diversos agents socials per facilitar que els presos decidissin acollir-se a la política penitenciària espanyola.

Creu que aquest fet pot afectar la pel·lícula, a favor o en contra?

Hi ha distribuïdors de Madrid que no han tingut ganes ni de veure la pel·lícula abans de decidir si la distribuïen o no. A Madrid només hi ha una sala petita que la vol exhibir, els exhibidors, només amb el títol i el tema de què parla, es neguen a veure-la. També és cert que potser l'actualitat donarà visibilitat a la pel·lícula i la farà més pertinent, tot i que no per les raons que voldríem.

Què el va portar a dirigir ‘Asier y yo'?

Jo vaig arribar amb setze anys a Madrid procedent del País Basc, amb unes idees preconcebudes, i el contacte amb els meus amics d'aquesta nova ciutat em va enriquir molt. Al mateix temps, quan anava a Pamplona i em trobava Asier, m'adonava que des de Madrid no podia entendre la realitat basca, que arribava esbiaixada. Quan Asier va ingressar a ETA el 2002, la dificultat de parlar del conflicte basc a Madrid se'm va multiplicar. El van condemnar i empresonar, i quan van anunciar que l'alliberaven vam decidir començar a gravar, però en el desenvolupament del rodatge van començar a sorgir pors que jo tenia latents, relacionades amb el fet de la pertinença del meu amic a una banda que ha matat. Aquest era un fet que em costava assumir, volia veure el meu amic com una persona absolutament innocent, perquè l'estimo. No podia ser una pel·lícula complaent. Em vaig adonar que el personatge en conflicte era jo, i va passar a ser una pel·lícula sobre mi.

La realització ha tingut alguna cosa de teràpia, doncs?

Sí, però també de responsabilitat, en el sentit de no fer-nos els bojos ni deixar-nos portar per la ingenuïtat; assumir on ha estat Asier i al mateix temps interrogar-nos si és legítim mantenir l'amistat amb algú que ha tingut relació amb la violència. Jo entenc que per a algunes persones pugui ser reprovable, però per a mi és més important l'afecte. Jo estic ple de dubtes, i el que hem fet és traslladar aquests dubtes a l'espectador.

Com veu ell la pel·lícula, on en molts moments se'l qüestiona?

Per a ell és un marrón, sé que li resulta incòmoda i dolorosa, però també que valora el fet que advoca per la reconciliació i el coneixement mutu. Vull recalcar que conèixer l'altre no significa justificar-lo, fins i tot et pot donar més eines per qüestionar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.