L'ànima humana dels altres animals

Quant hi ha d'instint animal en els homes i quin grau de humanitat es pot trobar en les bèsties. Aquest pou d'inspiració d'artistes de fa segles (Cabosan Roque en va utilitzar material literari històric per al seu Bestiari, becat i estrenat a Fira Mediterrània 2011) és el punt de partida del nou muntatge Indomador, el darrer títol de la companyia Animal Religion. Excepcionalment, aquesta peça s'ha convertit en un solo com a conseqüència d'un afer personal del component finlandès, Niklas Blomberg, just quan era en l'arrencada del projecte. Aquest cap de setmana s'està a l'Antic Teatre i ja té previstes actuacions a la Fira Trapezi de Reus al Centre Cultural de Terrassa o a Ca l'Estruch (on encara realitzaran una residència tècnica per poder preparar el muntatge per a espais de major aforament i profunditat que l'Antic Teatre). La coproducció suma el suport de l'Adriantic amb la Central del Circ.

L'artista Quim Girón ha buscat el domador que pretén frenar els instints animals, sense sort a partir d'aquesta recerca. Ho ha fet en solitari, sense els vincles còmplices d'altres companys de viatge, el que l'ha instituït com un projecte amb una firma molt marcada, personal. Ell es reconeix com un indomable, d'aquí el títol. Amb el suport d'Alba Sarraute (que li va proporcionar un ordre en la seva exposició gràcies a una mirada externa puntual de 15 dies) ha definit que l'artista es converteixi en una mena d'ànima dels diferents animals que apareixen a escena. Hi ha un cavall (com en el Mazùt de Blai Mateu que lamenta no haver pogut veure encara), però sobretot el gall, la vaca i el porc. Cada un d'ells vénen representats per unes màscares que entren i surten de manera natural, amb una certa espontaneïtat durant l'assaig.

Per a Girón, tan important és descobrir la bèstia que un porta dins, com la voluntat de quantificar quant d'home i de dona hi ha en el seu propi cos. Amb la màscara del gall ha condensat la part masculina, la paternal (“em vaig inspirar en el meu pare”): és el gall del galliner, el que domina sobre una colla de gallines. Per contra, la màscara de la vaca representa la vessant femenina, i hi ha inserit les referències de la seva mare. Finalment, el porc. Per una banda, és l'animal que domina, que governa en La granja dels animals de Georges Orwell. Ell s'ha reservat el paper del fill. Però aquest animal també implica la mort en aquesta cultura “perquè s'aprofita tot”. L'artista admet que a Indomador “hi ha molta mort i, també, molta vida”.

L'obra disposa, doncs, d'uns personatges però no hi pot haver gaire diàleg (tenint en compte que l'artista actua sol i els dóna vida a través de les màscares que es posa al cap). No hi ha text fins, pràcticament, el final, que recull un fragment literari de Josep Maria Fonollosa (el mateix que Albert Pla utilitzaria per obrir el seu disc Albert Pla supone Fonollosa, 1995) que amaga una sornegueria evident per retratar la pedanteria de l'artista.

Quim Girón és un artista nascut a Barcelona que ha treballat en el circ des que va començar a formar-se a l'escola Rogelio Rivel de Barcelona. Va ser un dels actors de Rodó (Premi Nacional de Circ 2006). Posteriorment, va ingressar a Le Lido de Tolouse, on va emergir el treball d'actor, més enllà de l'acrobàcia. En la seva curta carrera, encara ha tingut temps de provar el teatre de carrer a Suïssa i formar Animal Religion arran d'inscriure's a la Universitat de Dansa i Circ d'Estocolm, a Suècia. Està en forma: va mantenir la conversa per fer l'article mentre pedalava per Barcelona. Una temeritat per a un humà, una pràctica possible en una bèstia.