Prova superada

Els festivals d'estiu han notat l'impacte de la crisi a les taquilles, però també han respost al repte amb qualitat

Les pre­vi­si­ons eren dolen­tes, per a alguns gai­rebé apo­calípti­ques. Al final no ha estat tan greu: els fes­ti­vals d'estiu giro­nins, que aviat començaran a pre­sen­tar els seus balanços, han superat amb bona nota el que podria haver estat un estiu ter­rorífic, d'acord amb l'estat gene­ral de les coses i la crisi omni­pre­sent. Al final hi ha hagut de tot: des del ple asso­lit per Leo­nard Cohen a Cap Roig quan les entra­des tot just aca­ba­ven de sor­tir a la venda, fins a espec­ta­cles que, tot i ja tenir afo­ra­ments reduïts d'entrada, no els han omplert ni rega­lant invi­ta­ci­ons.

Un any més ha que­dat clar que, sobre­tot a par­tir de prin­ci­pis d'agost, quan a Bar­ce­lona ja ha tan­cat por­tes el Grec, tota l'atenció mediàtica es redi­ri­geix, en matèria d'espec­ta­cles, cap a la Costa Brava i roda­lia, on a més dels qua­tre grans –Pera­lada, Tor­ro­e­lla, Cap Roig, Porta Fer­rada– s'ha anat cre­ant tota una xarxa de fes­ti­vals com ara els de Girona, Cadaqués, Por­tal­blau de l'Escala, Isaac Albéniz de Cam­pro­don, Schu­bertíada de Vila­ber­tran, Acústica, Aphònica, etcètera. La ini­ci­a­tiva de la Dipu­tació i el Patro­nat de Turisme Costa Brava Girona de crear un cicle com­me­mo­ra­tiu dels 100 anys de la Costa Brava, les Nits del Cen­te­nari, a par­tir d'una sèrie de con­certs pro­gra­mats per diver­sos fes­ti­vals, ja mos­tra en certa manera la com­ple­men­ta­ri­e­tat de la seva oferta en molts aspec­tes. No és arris­cat dir que tots els fes­ti­vals giro­nins sumen un únic gran fes­ti­val d'estiu.

Si ens limi­tem als qua­tre grans, Pera­lada aquest any va obrir amb un autèntic impacte mediàtic: la presència de John Malko­vich en una pro­posta gens fàcil de dige­rir, The infer­nal comedy, amb un assassí en sèrie com a pro­ta­go­nista. Pera­lada ha fet poques con­ces­si­ons a la gale­ria –pot­ser la presència de Katie Melua, Ser­rat i Noa– i, en canvi, ha fet una aposta gai­rebé de risc pel fla­menc, la sar­su­ela i l'òpera con­tem­porània (La casa de Ber­narda Alba), sense obli­dar la seva pri­mera vocació clàssica.

La Porta Fer­rada també es va obrir a Sant Feliu amb grans noms inter­na­ci­o­nals: Chris­sie Hynde i els seus Pre­ten­ders van fer el que havien de fer, i van tri­om­far; Lou Reed i Lau­rie Ander­son van fer el que ells volien fer i el públic va que­dar divi­dit entre incon­di­ci­o­nals i deser­tors. Phi­lip Glass i Paolo Conte també van bri­llar en una edició amb una dis­cu­tida pro­ducció pròpia, les col·lec­ti­ves Visi­ons de la Medi­terrània, que con­ti­nu­a­ran i evo­lu­ci­o­na­ran en pròximes edi­ci­ons.

Cap Roig con­ti­nua sent una suc­cessió de noms molt popu­lars en dife­rents àmbits –ja siguin Julio Igle­sias, Rai­mon, Luz Casal o Josep Car­re­ras–, però d'aquesta edició es pot des­ta­car la coin­cidència en el mateix pro­grama de dues grans figu­res inter­na­ci­o­nals com ara Leo­nard Cohen i James Tay­lor, sense obli­dar tam­poc el magnífic con­cert de Chic.

Tor­ro­e­lla és un món a part, no només per la seva línia inal­te­ra­ble, sinó també per la fide­li­tat d'un públic cent per cent melòman. La sen­zi­llesa, l'elegància i el bon tre­ball de la soprano Núria Rial, artista con­vi­dada d'aquest any, sim­bo­lit­zen sens dubte el caràcter del fes­ti­val.

Portalblau dobla l'assistència

El Portalblau-Festival de Músiques i Arts de la Mediterrània ha atret més de 15.000 espectadors entre la quinzena d'actes que s'han fet a l'Escala des del dia 1 d'agost, segons el balanç fet ahir per l'organització. Aquestes dades representen un increment del 50% en aquesta segona edició respecte de la primera, «La idea inicial de crear un festival diferent en l'entorn de la Costa Brava està quallant i tenim una etiqueta de qualitat que posa l'Escala en el mapa i s'ha reconegut», explica el director del festival, Abel Font. En la mateixa línia, l'alcalde de l'Escala, Estanislau Puig, va fer un balanç molt positiu del festival i de la transcendència que ha aconseguit: «És un festival amb una personalitat pròpia que, per tot plegat, s'ha de considerar un èxit.» Tots els espectacles de pagament previstos en aquesta edició han aconseguit esgotar l'aforament. En aquest sentit, l'escenari que permetia un major volum de públic era l'amfiteatre d'Empúries, en què la cantautora palestina Rim Banna (juntament amb Sílvia Pérez Cruz i Ravid Goldschmidt) va esgotar el miler d'entrades. També ha estat un èxit l'estrena del pati de l'edifici històric de l'Alfolí de la Sal com a escenari per a concerts de més petit format.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.