L'humanisme i l'espectacle

La Gran Guerra va ser alhora la de les carnisseries en les trinxeres i la primera que també es va fer per l'aire, de manera que el llavors naixent cinema va obrir dues vies, que acabarien sent antagòniques, per abordar-la: si la massacre a ras de terra ha inspirat el millor antibel·licisme humanista, de Renoir a Kubrick o Tavernier, amb els combats aeris, on la mort es podia mostrar de lluny, desdramatitzada, va arrencar l'espectacle. Combinant encara acrobàcies i drama humà, l'exheroi de l'aviació William Wellman, amb Ales, i Howard Hughes, amb Els àngels de l'infern, van iniciar el camí que desemboca en els combats siderals de George Lucas i altres artificis purament acrobàtics on el drama i la mort no passen d'edulcorants del xou.