Les veus de la guerra
El nou llibre d'Assumpta Montellà reconstrueix la batalla de l'Ebre a través del testimoni de set soldats de la “lleva del biberó” i d'un pontoner franquista
Sobre els cent quinze dies que va durar la batalla de l'Ebre, “la més sagnant i irracional de la nostra història contemporània”, se n'ha escrit “molta literatura i molts manuals d'història”. Però la historiadora Assumpta Montellà –l'autora de La Maternitat d'Elna– proposa en el seu nou llibre una reconstrucció d'aquest episodi final de la Guerra Civil a través del testimoni de set soldats de l'anomenada “lleva del biberó” i d'un pontoner franquista que hi van participar. A 115 dies a l'Ebre (Ara Llibres), Montellà ha volgut “donar veu a la gent que normalment no surt als llibres d'història”: “He buscat els més febles, els joves que amb 17 o18 anys van ser cridats a la guerra.”
A l'església mig derruïda per les bombes del Poble Vell de Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, l'autora va explicar ahir que la idea del llibre va néixer fa dos anys, durant una visita al Museu de l'Exili de la Jonquera, on va veure un home gran “que tremolava de dalt a baix i que estava plorant”: “Li vaig preguntar si el podia ajudar i em va ensenyar una fotografia amb soldats de la “lleva del biberó”; i em va dir: ‘Jo en vaig matar uns quants, d'aquests, però només obeïa ordres'.”
Uns 27.000 joves nascuts el 1920 van ser reclutats per intervenir en el conflicte. “Eren els nens soldat de la guerra”, remarca l'autora. A l'entorn del riu Ebre, 75.000 soldats republicans s'enfrontaven, el 25 de juliol de 1938 a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, amb l'exèrcit franquista, que havia incorporat soldats d'arreu de la Península. Després de 115 dies, en van morir uns 30.000 (20.000 del bàndol republicà i 10.000 del franquista). El llibre l'ha escrit seguint un ordre cronològic, des de les causes militars, polítiques i internacionals de la batalla, fins al darrer assalt.
Montellà ha bastit el seu treball amb les entrevistes a vuit supervivents: set soldats de la “lleva del biberó” i un pontoner (del bàndol franquista i l'únic que no ha volgut que hi aparegui el seu nom, perquè, tal com va dir a l'autora, ell és “el dolent de la pel·lícula”). Cadascun d'ells explica la seva reacció en rebre la carta de reclutament: “Un s'amaga i intenta evitar participar-hi, un altre tremola de por, un ho accepta i un altre hi accedeix de forma voluntària.” I expliquen com reben la instrucció –“amb escombres que feien d'escopetes i amb bombes de mà que són pedres”–; com passen al front, quina és la seva reacció en veure els primers morts, les temptacions de desertar o l'angúnia de sentir-se enganyats.
115 dies a l'Ebre explica la batalla “lluny dels despatxos del govern”: “És la història de les trinxeres, de la gent que té por.” Per això la primera pregunta que fa als testimonis és si van passar por. El soldat que va confessar haver-se amagat en rebre la carta li va dir: “Ara que ja saps que sóc un covard, encara t'interessa la meva història?” Sí, a l'autora li interessava perquè volia transcriure el vessant més humà del combat. “Tots hi van posar molt coratge”, destaca. “Un dels testimonis em va dir: ‘Potser no sabíem que estàvem lluitant per la llibertat; no per la nostra, sinó per la vostra llibertat, la que tenim ara'.”
Montellà també dóna veu a veïns de la Terra Alta que eren nens quan van patir la batalla, com és el cas de Francisco Clua i Josep Freixa, que ahir van acompanyar l'autora al Poble Vell. El pròleg del llibre és de Josep Maria Ballarín, que va ser un més de la “lleva del biberó”.