Cinema Critica

CRÍTICA

Imma Merino

Gran actor, pel·lícula petita

Quan Bruce Dern va guanyar el premi d'interpretació masculina al darrer Festival de Canes per Nebraska, d'Alexander Payne, va poder fer la impressió que es reconeixia un actor que, pròxim a la vuitantena, sembla haver retornat en els últims temps després d'haver deixat la seva empremta en un cinema nord-americà més o menys independent dels anys 60 i 70 amb els seus treballs amb Roger Corman, Sydney Pollack i el seu amic Jack Nicholson, a més d'haver participat en l'últim film d'Alfred Hitchcock (Family Plot) i de brillar com a secundari a El gran Gatsby, de Jack Clayton, i El retorn, de Hal Ashby. Tanmateix, el reconeixement al bon actor també ho era a una pel·lícula que sovint sembla una brometa de gust dubtós i que, perdonin el joc fàcil de paraules, representa una nota descendent en el cinema, a parer meu una mica fat, del director de Los descendientes. De fet, la presència del pare de Laura Dern (que, per cert, va protagonitzar Citizen Ruth, film de 1996 de Payne, interpretant una drogoaddicta embarassada) fa més passadora la pel·lícula encarnant un vell renoc i una mica alcohòlic que, convençut que li ha tocat un milió de dòlars promès per una loteria fantasma de l'estat de Nebraska, està disposat a recórrer (si fa falta a peu) els 1.500 quilòmetres que el separen de l'hipotètic premi.

Que el premi del milió de dòlars és un engany resulta una evidència per a tothom, menys per al vell il·lús, del qual la família sospita que té una demència senil. Tanmateix, un dels seus dos fills decideix dur en cotxe l'home, del qual ha estat llargament allunyat, des de Billings (Montana) fins a Lincoln (Nebraska). És així que el nou film de Payne pren el caràcter d'una road-movie, com també en certa manera ho són altres propostes anteriors del director: A propósito de Schmidt, en què Jack Nicholson és un vidu acabat de jubilar que també se'n va a Nebraska per assistir al casament de la seva filla, i Entre copes, en què dos amics fan una ruta de vins per Califòrnia. En el cas de Nebraska, és un viatge per l'Amèrica profunda que sembla habitada per tota mena de ximplets que generen gags de dubtosa comicitat i fins i tot sinistres. També vol ser un viatge intimista en què un fill intenta acostar-se comprensivament al pare i aquest, sobretot quan arriba a la ciutat de Nebraska on va néixer i hi retroba part de la seva família i antics amics, rememora el seu passat, cosa que potser és el motiu inconscient de la seva aventura grotesca. És així que la pel·lícula oscil·la entre la comèdia bonhomiosa (en la línia de Payne) i la comèdia de mal gust.

Hi ha alguna cosa a Nebraska, amb un blanc i negre sense rellevància, que fa pensar de manera inevitable en The Straight Story, la meravellosa pel·lícula de David Lynch en què un vell s'entossudeix a visitar el seu germà malalt, amb el qual fa molts anys que no es parla, fent un recorregut de mil quilòmetres a cavall d'una segadora John Deere. La comparació potser és odiosa, però en tot cas deixa en evidència la pel·lícula d'Alexander Payne, a banda que hagi estat generosament nominada als Oscar. Evidentment, Bruce Dern aspira a guanyar-lo com a millor actor. I, considerant a més que no en té cap, no estaria malament que el rebés. Llàstima que sigui per aquesta pel·lícula.

nebraska
Direcció: Alexander Payne Interpretació: Bruce Dern, Will Forte, Stacy Keach, Bob Odenkirk Gènere: Drama País: EUA, 2013


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia