Incomoditat creativa
Marc Romera i Neus Canyelles, poeta i contista llorejats, ofereixen, cadascun amb el seu estil, una mirada –de rebuig un, de reclusió l'altra–, sobre el món
de Canyelles, versions de clàssics, es deixen llegir com una autobiografia
Què tenen en comú La nosa (Proa), de Marc Romera, i Mai no sé què fer fora de casa (Proa), de Neus Canyelles? Doncs que les dues obres que presenten són fruit d'una certa incomoditat existencial, una incomoditat, d'altra banda, creativa, ja que ha donat lloc a un poemari i a un recull de contes. “El poemari té la voluntat d'escopir davant de moltes actituds humanes que fan nosa”, explicava ahir Marc Romera, que ha guanyat el premi Carles Riba amb aquest títol. “Coses com el sexe, les drogues, la doble moral i l'estupidesa”, hi va afegir.
En el recull de contes de Canyelles –unes versions de contes clàssics que l'autora mallorquina ha modelat lliurement– apareixen coses que també li fan nosa, com ara el govern balear actual. “En tot cas no he volgut donar tant un testimoni de la nostra època com parlar del que sent una persona en concret, la protagonista”. Així, els setze contes que aplega el volum, reordenats, es poden llegir com una autobiografia de Canyelles: “La literatura m'ajuda a viure i a queixar-me.”
Per a Romera, el poeta, d'entrada, és una persona patològica que escriu seguint un rampell d'inspiració. En un afany per experimentar, l'autor ha escrit els poemes en falsa prosa. Seguint el corrent que va de Mallarmé a Elliot, per als quals la forma és indissociable del contingut, Romera vol crear imatges, treballar la musicalitat del poema, i això el du a forçar la sintaxis, a esculpir la llengua. “És una poesia una mica críptica, però si el lector és actiu no costen gaire d'entendre.” Això és cert en el cas de Corall, per exemple, en què carrega contra la capelleta poètica catalana. “Vivim en un país petit i les discussions entre poetes són bestials... Quan vaig guanyar el Riba vaig alegrar-me i tot seguit vaig pensar: «Ara m'odiaran.»”
Amb tot, Romera, que també és editor de LaBreu (Alabatre), està convençut que actualment s'està fent molt bona poesia al país, un gènere que reivindica com “el germà pobre de la narrativa, però el més ric i sublim”. Amb tot, a banda de poesia també ha conreat la narrativa amb títols com ara La intimitat (2008) i la novel·la Mala vida (2008).
Pel que fa a Neus Canyelles, és una autora també de llarg recorregut que també ha publicat les novel·les La novel·la de Dickens (2010) i L'alè del búfal a l'hivern (2006).