Escapar de la gàbia d'or

Quan comen­cem aquesta novel·la ens pot fer l'efecte d'estar lle­gint una d'Enid Bly­ton, de les sèries d'inter­nats feme­nins: Tor­res de Malory, Santa Clara o Eli­za­beth, gràcies a l'acu­rada ambi­en­tació i a la des­cripció dels sen­ti­ments i per­cep­ci­ons de l'Eulàlia, la pro­ta­go­nista. Però la novel·la va més enllà pel que fa a l'ambició, perquè ens narra de manera ver­sem­blant el dia a dia d'una bur­gesa bar­ce­lo­nina, de setze anys, a prin­ci­pis del segle XX, però també de com l'atzar li obre la porta de la gàbia d'or en la qual viu i com s'adona de la difícil rea­li­tat en què sobre­vi­uen milers d'obrers.

Cinta Arasa (Tor­tosa, 1978) va gua­nyar la dar­rera edició del premi de nar­ra­tiva juve­nil Enric Valor amb aquesta novel·la d'ini­ci­ació, en què la filla d'un empre­sari del tèxtil de Bar­ce­lona fa la maleta el juny del 1909 per acom­pa­nyar –i fer d'intèrpret– el seu pare fins a una loca­li­tat pro­pera a Liver­pool per tan­car una com­pra­venda de maquinària. Allà, de la mà del jove obrer Oli­ver, l'Eulàlia serà cons­ci­ent que els obrers són explo­tats pels amos, tant si són angle­sos com si són cata­lans, i conei­xerà l'amor.

Men­tre pare i filla són de viatge, a Bar­ce­lona té lloc la Set­mana Tràgica, de la qual només tenen notícies tar­da­nes. El pare pateix per la dona i els altres fills. L'Eulàlia, a més, pateix pels obrers de les fàbri­ques, fins al punt d'impli­car-se traint les nor­mes d'edu­cació i relació que per­to­quen a la seva classe social i pagant el preu que cor­res­pon­gui.

Arasa manté un bon ritme nar­ra­tiu, afe­gint detalls d'intriga, com ara des d'on ens escriu l'Eulàlia, què passa amb l'Oli­ver i quina relació té amb l'amo. Els diàlegs estan molt ben tre­ba­llats i la docu­men­tació, veiem als agraïments, que ha estat exhaus­tiva –tot i un parell de llicències poètiques que no costa gens con­ce­dir-li.

Ens que­dem amb ganes de més Eulàlia Pallarès Cam­prubí, amant de la lec­tura, de cor net i sen­ti­ments nobles. Una magnífica apro­xi­mació, ori­gi­nal i fide­digna alhora, a una època con­vulsa de la nos­tra història.