Llengua i emoció

La relació entre la llengua i la psicologia és el punt d'arrencada de les jornades que des de fa sis anys s'organitzen a Fraga sota l'impuls de Joaquim Gibert, psicòleg arenyenc que des de fa uns anys viu a la capital del Baix Cinca. Demà dissabte 8 de març tindrà joc la jornada d'enguany, a partir de les 10 del matí al Palau Montcada de Fraga, dedicada aquest cop a la llengua i l'empatia. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, serà l'encarregada al migdia de l'acte central de la jornada, amb una conferència sobre literatura i empatia que servirà també com a acte final de la trobada.

Les jornades tenen aquest any l'aixoplug del Casal Jaume I de Fraga, que està en procés de reviscolament després d'uns anys d'escassa activitat, com si l'atac institucional a la unitat de la llengua perpetrat amb la nova llei lingüística d'Aragó (que nega el nom de català per a la llengua de la Franja, fins al punt d'inventar-se un circumloqui inaudit per anomenar-la a partir d'ara Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental, en sigla LAPAO) hagués servit també per reactivar els que dins de la Franja defensen la llengua i la resta de cultura compartida amb els altres territoris de l'àmbit lingüístic. Hi col·laboren la Institució de les Lletres Catalanes i els Tallers per la Llengua.

Per parlar precisament de la situació del català a la Franja, el programa de la jornada inclou un debat entre diverses personalitats de la llengua, la cultura i la política de la Franja: l'alcalde del Campell, els socialista Josep Chauvell, un dels signants de la segona declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja, el juny de l'any passat; Manel Riu, escriptor de Benavarri i professor de secundària a Tremp; el president de l'associació cultural del Matarranya ASCUMA, Josep M. Baró; la representant del Casal Jaume I de Fraga, Marta Canales, i el periodista Rafel Ventura. Abans, David Vila i Ros presentarà l'experiència dels tallers per al foment de l'ús del català.

En anys anteriors, les jornades han girat sobre llengua i seducció, les emocions i la transgresió. Gibert creu que són aquests aspectes emocionals els que més importància tenen a l'hora de garantir la salut d'una llengua: “La gent abandona una llengua quan parlar-la en públic el fa sentir malament, quan el fan sentir intolerant, o que els altres no t'entendran, o que la teva llengua només és vàlida per parlar-la amb la família”, sosté Gibert. Això és el que passa actualment a Fraga, segons Gibert, i el que el franquisme va intentar fer al conjunt dels territoris de parla catalana. “A la Franja la història es va aturar. Als anys setanta la situació era igual que al Principat, de Fraga sortien cantautors, col·leccions de llibres en català, escriptors... però mentre que a Catalunya la democràcia va permetre continuar endavant, aquí el temps es va aturar i les autoritats polítiques van mantenir la pressió que feia el franquisme”, sosté. “El que passa aquí és un laboratori de com tractaria Espanya la resta de l'àmbit lingüístic, si pogués, fent creure als parlants que la seva llengua és de segona i aplicant-hi polítiques que no respecten els tractats europeus sobre llengües minoritzades.”