Llibres

novel·la

lluís llort

Andreu Martín no afluixa el pas narratiu

Podria començar el comen­tari amb allò tan pràctic que Andreu Martín no neces­sita pre­sen­tació. Bàsica­ment perquè acu­mula tants títols, pre­mis i honors que fa man­dra escriure-ho i es menja bona part de l'espai per par­lar de la seva nove­tat. Faré un esforç de con­cisió i que em dis­cul­pin els lec­tors que vul­guin saber més. I l'autor.

Andreu Martín Far­rero (que ve de farra, sí), neix a Bar­ce­lona el 1949. Té el títol de psi­co­lo­gia però mai no ha exer­cit, si no tenim en compte l'habi­li­tat amb què ha creat els trets psi­cològics de cen­te­nars de per­so­nat­ges. Amb això es neix, però, no t'ho atorga cap estudi. Ha publi­cat més de 125 títols de tota mena de gèneres, però la majo­ria de novel·la negra i de juve­nil. Acu­mula una vin­tena de pre­mis, com el Pepe Car­valho, tres cops el Ham­mett, el Sant Joan, l'Alfons el Magnànim, el Naci­o­nal de lite­ra­tura infan­til i juve­nil, l'Ate­neo de Sevi­lla, el Crítica Serra d'Or... fins arri­bar a l'últim, el Ciu­tat d'Alzira que va gua­nyar amb aquesta novel·la.

“Aquí ve la Teresa, amb aque­lla manera de reme­nar tan seva. No fa més de metre sei­xanta i deu pesar uns vui­tanta qui­los. És esfèrica.” Aquest el pri­mer paràgraf de l'obra amb aquell humor sub­til de Martín i que em va fer pen­sar en un to simi­lar al de la magnífica Soci­e­tat negra (premi Crims de Tinta 2012). Però no, d'humor no n'hi ha gaire en una obra plena de refe­rents actu­als, d'Urdan­garín a Bárce­nas, pas­sant per altres cor­rup­tes i les seves tècni­ques, sem­pre sota l'empara del poder polític i, per damunt, de l'econòmic.

La trama es desen­vo­lupa a Bar­ce­lona, amb l'ame­ni­tat i pre­cisió habi­tual de l'autor, entre el 17 i el 21 d'agost, divi­dida en capítols curts en què s'alter­nen les diver­ses línies argu­men­tals. Una mena de ban­quer holandès és assas­si­nat al seu des­patx amb dese­nes de punya­la­des amb un gani­vet de tallar per­nil. Serà la pri­mera d'una col·lecció de vícti­mes no gaire extensa però sí sag­nant. El fet que l'assassí hagi esbor­rat una sèrie de pro­ves de l'ordi­na­dor de l'holandès dóna entrada al jove ser­gent de l'àrea informàtica dels Mos­sos, Gui­llem Sicart, un dels pro­ta­go­nis­tes. I això per­met a Martín mos­trar els seus pro­funds conei­xe­ments del fun­ci­o­na­ment intern del cos poli­cial i també de l'altra banda: “L'escrip­tor de novel·la policíaca ha de ser pri­mer cri­mi­nal i després poli­cia”, hi lle­gim.

Sicart sos­pita, tot i que ningú no el vul­gui escol­tar per falta de pro­ves, de l'into­ca­ble Germán Rojo, un paio jove i tre­men­da­ment poderós que s'eri­geix com a Sal­va­dor d'Occi­dent, econòmica­ment par­lant. Un para­noic, envol­tat d'un grup de matons, amb uns gus­tos sexu­als peri­llo­sos per a les noies amb qui els prac­tica.

La Melba és una pros­ti­tuta de luxe, bellíssima i d'ori­gen humil –amb una vagina que per bé i per mal en algun moment recorda la but­xaca de Dora­e­mon, el gat còsmic–, que ha patit els vicis de Rojo i que pretén fer-li xan­tatge aju­dada per un amic/amant (perdó, senyors Ramon Llull i Ven­tura Pons), Sergi Delfín, un peri­o­dista que s'ofega en el pou de l'atur, com tants pro­fes­si­o­nals del sec­tor.

Par­tint d'aquests ele­ments Martín va afe­gint tot de per­so­nat­ges i temes col·late­rals per ofe­rir un pai­satge acu­rat del moment recent de cri­sis, cor­rupció i des­encís, amb ritme alt i sos­tin­gut, diàlegs sense fis­su­res, per­so­nat­ges ver­sem­blants i sense obli­dar la funció que els bons autors desen­vo­lu­pen sense esforç i sense que sigui evi­dent: “És el que hem de fer els escrip­tors. A par­tir de la rea­li­tat hem de saber des­co­brir aquells aspec­tes que nor­mal­ment se'ns esca­pen. Per això ser­veix la ficció, per ana­lit­zar i apro­fun­dir en els fets quo­ti­di­ans.” Afe­gi­ria que la ficció també ser­veix per pas­sar una bona estona, com la que pas­sa­ran els lec­tors que triïn aquest títol que només surt a la fitxa per no que­dar-me sense espai.

Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s'aixeca la meva estàtua
Andreu Martín
Premi Ciutat d'Alzira Editorial: Bromera Alzira, 2014 Pàgines: 334 Preu: 19,95 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia