Culpabilitat polonesa

Ida, de Pawel Pawlikowski, explica la història d'un viatge iniciàtic cap a la coneixença de la realitat. Anne ha estat educada en la monotonia d'un convent de clausura i l'aïllament del món l'ha portat cap a la ignorància d'ella mateixa. No sap d'on ve, ni qui són els seus familiars. Abans de prendre els vots va a trobar la seva tia, Wanda, una dona que treballa de jutgessa, i descobreix que el seu veritable nom és Ida i que el seu origen és jueu. El personatge d'Anne / Ida serveix per treure a la llum alguna cosa fosca de la culpabilitat polonesa davant de la qüestió jueva. El camí iniciàtic que perfila Ida no és només el marcat per Anne / Ida sinó que també tindrà a veure amb el trajecte dut a terme per Wanda. A diferència d'Anne / Ida, el personatge sembla estar de tornada de moltes coses. Li agrada l'alcohol, viure la nit, tenir amants ocasionals. La dona amaga la seva existència nocturna quan exerceix d'impecable jutgessa estalinista, que envia a la presó els enemics del poble i actua de manera implacable duent a terme ferotges purgues contra tota forma de dissidència. Pawlikowski treu a la llum un altre fantasma que ha marcat la vida polonesa: l'estalinisme.

L'estructura dramàtica d'Ida pot fer pensar en un melodrama en què els personatges volen convertir-se en símbols d'una forma d'entendre la història. Pawlikowski no renuncia al gènere però sap trencar amb les convencions per anar cap a treure la història fosca del seu país. Tot això està acompanyat per una acurada posada en escena. En les imatges d'Ida hi ha una estranya sensació de recerca de l'essencial, de contenció dramàtica absoluta i de depuració plàstica. Les imatges en blanc i negre ens introdueixen en la grisor d'una època, a partir de l'evocació del cinema que es feia en aquell moment. Ida acaba essent una gran pel·lícula sobre els fantasmes de la història i sobre els fantasmes de la pròpia tradició cinematogràfica.