Cançons d'amor i de lluita

“Les cançons de revolta són tan indispensables com les d'amor”. Ho va dir ahir Mustapha Amokrane, més conegut com Mouss, en la presentació de Cançons de revolta, el concert col·lectiu que aquesta nit inaugurarà a l'Auditori de Girona (21 h) la segona edició del festival Strenes. I ho va dir en un lloc tan insòlit per a una roda de premsa, però tan apropiat per a aquesta presentació en concret, com un refugi antiaeri: el que es conserva al jardí de la Infància de Girona, just a sota d'on fa pocs dies es va posar una placa per recordar Carles Rahola en el 75è aniversari del seu afusellament.

Mouss i el seu germà Hakim, que es van donar a conèixer com a cantants dels combatius Zebda –des de Tolosa de Llenguadoc per a totes les banlieues suburbanes franceses–, són dos dels participants en aquest espectacle únic que, segons el director de Strenes i coordinador de Cançons de revolta, Xavi Pascual, reuneix artistes d'idiosincràsies ben diferents, però que tenen una cosa en comú: “Tots ells tenen un compromís amb la vida i amb el món, i creuen que ser artista no és només cantar o fer-se fotos, sinó tenir també un sentiment de revolta. En aquest sentit, estic convençut que els que són aquí són els que haurien de ser-hi.”

Concretament, al refugi antiaeri hi havia, ahir a la tarda, Joan Isaac, Jaume Pla (Mazoni), l'actriu Cristina Cervià, Mouss i Hakim –amb els seus músics Serge (guitarra) i Rachid, que va tocar L'estaca amb la flauta pels passadissos del refugi–, i els representants del Cor Maragall, Maria Roura, Rosa Maria Domingo i Quim de la Mata. En representació de l'Ajuntament de Girona, la tinenta d'alcalde Marta Madrenas va recordar els homes i dones que van passar hores i hores en aquest refugi i que probablement van utilitzar el cant i la música com un antídot contra la por als bombardejos. Fora del refugi es va quedar el portuguès João Afonso, que té claustrofòbia, i més tard es va afegir al grup la cantautora tunisiana Emel Mathlouthi, veu destacada de la primavera àrab.

No hi eren ahir, però sí que seran aquesta nit a l'escenari de l'Auditori, Quico Pi de la Serra, Montserrat Carulla, Cesk Freixas i Josep Thió. Els músics interpretaran “himnes” propis o aliens –Mazoni cedirà la seva veu a l'etern Ovidi Montllor i Cesk Freixas cantarà Al vent de Raimon–, que s'aniran intercalant amb vídeos i amb els textos seleccionats amb l'assessorament de Josep Maria Fonalleras i recitats per Montserrat Carulla i Cristina Cervià. Per exemple, Carulla llegirà un fragment de l'article Refugis i jardins, de Carles Rahola, acompanyada per la guitarra de Josep Thió. Aquest article a favor del triomf de la república i la democràcia en plena Guerra Civil, va ser determinant perquè Rahola fos condemnat a mort, i avui servirà per homenatjar-lo, com també es retrà tribut a Joan Vinyoli en el centenari del seu naixement, i a la novel·la Afirma Pereira, d'Antonio Tabucchi, quan es commemoren els vint anys de la seva publicació.

Segons Xavi Pascual, l'espectacle durarà al voltant d'una hora i vint minuts i tindrà un ritme molt dinàmic, amb una escenografia força nua “per donar importància a la paraula”. A més de compartir diversos duets al llarg de la vetllada, tots els artistes tancaran el concert cantant junts L'estaca, de Lluís Llach, convertida ja en una cançó de revolta internacional.

Tornant al principi, Mouss va dir també que els artistes sempre s'han de plantejar “per a què serveixen les seves cançons i quin pòsit deixaran en la gent”. Joan Isaac cantarà avui la seva immortal A Margalida, en record de Salvador Puig Antich i contra la pena de mort, com ho ha fet també recentment en el concert Cançons d'amor i d'anarquia, dins del festival Barnasants. Ahir, per presentar aquest concert integrat també en les celebracions del Tricentenari, Joan Isaac va fer esment de la resolució del Tribunal Constitucional contra el dret a decidir del poble català: “És com si el nostre país no hagués existit abans de la Constitució.” Són temps de revolta.