cultura

El relat de la resistència des del 1714

Cultura i el Tricentenari engeguen les rutes per valorar el patrimoni vinculat a la Guerra de Successió

Un total de 55 municipis ja ofereixen visites a monuments i espais històrics i simbòlics
Mascarell i Calçada afirmen que en 300 anys no han esborrat la memòria històrica del país

El cata­lans no només com­me­mo­rem i ens fem nos­tra una der­rota bèl·lica i una tràgica supressió de les lli­ber­tats naci­o­nals, sinó que ara, a més, creem un pro­ducte turístic i comer­cial. I és que el Depar­ta­ment de Cul­tura, dins el marc del actes del Tri­cen­te­nari, ha creat un seguit d'iti­ne­ra­ris pels monu­ments, espais i pobles que ens recor­den què va pas­sar a prin­ci­pis del segle XVIII durant la Guerra de Suc­cessió.

La Ruta 1714 per­met repas­sar fets, esce­na­ris i per­so­nat­ges d'aquesta con­fron­tació amb l'objec­tiu de valo­rar el ric patri­moni català i, a la vegada, orga­nit­zar una nova oferta de turisme cul­tu­ral. Aquesta nova ini­ci­a­tiva es va pre­sen­tar ahir a Cer­vera i de manera sin­gu­lar al para­ninf de la uni­ver­si­tat de la capi­tal de la Segarra, la ciu­tat que Felip V va triar per cons­truir aquesta ins­ti­tució acadèmica després d'eli­mi­nar totes les altres uni­ver­si­tats cata­la­nes.

Les rutes unei­xen 55 muni­ci­pis de tot el país i per­me­ten visi­tar i conèixer espais cab­dals d'aquests fets històrics. En total són deu esce­na­ris bàsics on van suc­ceir epi­so­dis històrics molt des­ta­cats de la Guerra de Suc­cessió. Són llocs emblemàtics i de forta càrrega simbòlica.

Però aquesta ruta es com­pleta amb la de les Viles Cre­ma­des, que agrupa 22 muni­ci­pis més que tenen en comú haver estat saque­jats, incen­di­ats, des­truïts o que han patit represàlies de guerra.

Final­ment, el ter­cer paquet de la pro­posta són els Espais 1714, que des­ta­quen per les for­ti­fi­ca­ci­ons, set­ges, bata­lles o per­so­nat­ges històrics que hi van néixer o viure. En aquest cas, la ruta abraça 23 pobles més.

Tot ple­gat, com expli­cava Miquel Calçada, comis­sari del Tri­cen­te­nari, “té un abast ter­ri­to­rial molt ampli i és un pro­jecte que ha de trans­cen­dir la com­me­mo­ració de 2014”. de fet, ho va qua­li­fi­car com “el lle­gat” del Tri­cen­te­nari. A més, però, Calçada va valo­rar la Ruta 1714 com el clar exem­ple de “fer visi­bles les cica­trius” d'aquesta guerra i com a par­tir del patri­moni i de la cul­tura no s'ha acon­se­guit esbor­rar una manera de fer les coses i gover­nar el país, tot i per­dre ales­ho­res va per­dre la guerra i les lli­ber­tats. Per tant, segons el comis­sari de la com­me­mo­ració, aquests monu­ments i espais s'han con­ver­tit ara “en el relat de la resistència”.

El con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, també va inci­dir que al marge d'una guerra dinàstica pel poder, els fets d'quest període històric posa­ven en joc dues mane­res de gover­nar, l'abso­lu­tista i “noves for­mes que podrien ser pre­de­mocràtiques on es cons­truïen ins­ti­tu­ci­ons pròpies, plu­rals, en defensa de lli­ber­tats”. Mas­ca­rell també va cri­ti­car l'intent dels ven­ce­dors d'esbor­rar la memòria col·lec­tiva, impo­sant de forma auto­ritària i exclo­ent una edu­cació, una llen­gua, una cul­tura i una història.

No obs­tant això, segons el titu­lar de Cul­tura, el cata­la­nisme va començar a recu­pe­rar la memòria històrica i la cul­tura fins arri­bar a l'actu­a­li­tat. I és ara, segons Mas­ca­rell, quan a aquesta recu­pe­ració s'hi sumen “els anhels dels ciu­ta­dans d'avui, que seran impa­ra­bles” i perquè l'expressió sobi­rana del poble es fa “en un pro­fund sen­tit democràtic”.

Menys filosòfic i molt més directe va ser l'alcalde de Cer­vera, Ramon Royes, que va asse­gu­rar que “per man­te­nir la cul­tura i el patri­moni, Cata­lu­nya ha de ser inde­pen­dent”. Ras i curt.

La pre­sen­tació de la Ruta 1714 va comp­tar amb inter­pre­ta­ci­ons de música bar­roca i una breu expli­cació tea­tra­lit­zada del retaule d'ala­bas­tre del para­ninf de la uni­ver­si­tat de Cer­vera, una peça única del bar­roc tardà i que s'acaba de res­tau­rar.

El pro­jecte d'iti­ne­ra­ris cul­tu­rals, històrics i turístics té un suport ja actiu en una pàgina web, a les xar­xes soci­als i al maig serà ope­ra­tiva l'apli­cació per a telèfons intel·ligents.

Tres paquets

Les rutes se cen­tren en 10 esce­na­ris, bàsics, la majo­ria vin­cu­lats a espais monu­men­tals o museus, on van suc­ceir els epi­so­dis històrics més des­ta­ca­bles de la Guerra de Suc­cessió a Cata­lu­nya. Són el Born Cen­tre Cul­tu­ral, a Bar­ce­lona; el cas­tell de Car­dona; la Uni­ver­si­tat de Cer­vera; el Turó de la Seu Vella de Lleida; la Casa Rafael Casa­nova, a Moià; la Torre de la Man­re­sana, als Prats de Rei; el Museu de Sant Boi de Llo­bre­gat i església de Sant Bal­diri-Tomba de Rafael Casa­nova; la for­ta­lesa de Cas­tell­ciu­tat, a la Seu d'Urgell; el cas­tell de Tala­manca, i l'ermita de Sant Sebastià, a Vic.

Els 45 emplaçaments res­tants es divi­dei­xen en els paquets de visi­tes a les Viles Cre­ma­des, d'entre les quals des­taca Man­resa, una de les més cas­ti­ga­des durant la guerra, així com els Espais 1714, on es poden a anar a veure els pobles on van néixer o viure per­so­nat­ges recor­dats com el gene­ral Josep Mora­gues (Sort i Sant Hilari Sacalm), el mique­let Ermen­gol Amill (Bones­tarre), o Bac de Roda (les Masies de Roda), entre d'altres.

Valo­rar aquest patri­moni i orde­nar-lo dins aquest pro­jecte ha reque­rit d'un pro­jecte de senya­lit­zació amb breus i ame­nes expli­ca­ci­ons amb plànols i imat­ges i peti­tes inter­ven­ci­ons muse­ogràfiques per faci­li­tar les visi­tes.

La Ruta 1714 és un dels pri­mers pro­jec­tes de la nova Agència Cata­lana del Patri­moni i l'ha dis­se­nyat amb la direcció gene­ral de Turisme però, sobre­tot, amb la impli­cació del ter­ri­tori, comp­tant amb ajun­ta­ments, tècnics dels museus locals i comar­cals i enti­tats cul­tu­rals. A més, cada muni­cipi impli­cat hi vin­cula els seus pro­pis recur­sos turístics per ampliar l'oferta i l'interès.

Recuperació de la gastronomia del 1700

El principal complement a les visites històriques, patrimonials i culturals és la gastronomia, de gran potencial d'atracció turística.

La singularitat ha estat la recuperació de la gastronomia del 1700. Així, la Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica (FICCCG), la historiadora Maria Àngels Pérez Samper i el cuiner Sergi de Meià han estudiat i posat a l'abast dels restaurants catalans els receptaris i plats propis de l'època.

En principi, s'han seleccionat 22 plats i la confecció d'alguns d'ells ha estat gravada en vídeo i es podran veure per internet.

Destaquen, per exemple, les carabasses a la morisca, la tonyina en graelles, pollastres farcits, l'escudella de carabassa amb arròs o menjar blanc. Igualment, els promotors de la ruta turística ja han començat a tancar propostes d'ofertes turístiques per un, dos o més dies i per combinar més d'una visita i també amb altres atractius turístics que ofereix el territori.

Així, ja hi ha sortides organitzades amb allotjament integrat a Lleida, Vic, la Seu d'Urgell i Cardona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia