Una bona incursió en l'àrea gran

“Són joves, toquen molt bé i fan molta ràbia”, va dir Lluís Gavaldà per presentar la Jove Orquestra de l'Auditori de Girona (JOAG), que dissabte a la nit va acompanyar Els Pets durant part del seu concert al Teatre Municipal de Girona: un dels concerts “únics” dels festival Strenes,en què per primera vegada, com va dir la presentadora, la televisiva Gemma Ruiz, el grup de Constantí treia el seu últim disc de L'àrea petita per portar-lo a “l'àrea gran” amb un acompanyament orquestral que realment va contribuir a engrandir algunes cançons com ara Com anar al cel i tornar. Aquest va ser el penúltim bis del concert patrocinat per la Fundació Valvi, que va culminar en un pletòric Bon dia, amb nens i nenes ballant a l'escenari i el públic rendit a un grup en estat de gràcia.

A punt de celebrar el seu trentè aniversari, previst per a finals de l'any vinent, Els Pets ha reunit unes de les millors cançons del pop català recent, com va quedar demostrat en el concert de dissabte, en què el grup va tocar vuit temes de L'àrea petita, però també una bona representació dels seus discos anteriors des de Bondia (1997), amb especial incidència en Agost (2004), Com anar al cel i tornar (2007) i Fràgil (2010), amb tres temes per disc.

El grup va obrir el concert amb el melòdic Ja no ploro, el primer tema de L'àrea petita, per continuar amb la cançó que li dóna títol. Després van tocar un dels temes més rítmics i memorables de Fràgil, Tres, i van seguir amb Un tall de síndria, El que val la pena de veritat i La colla. “Poden passar molts anys, però sempre serem una colla”, va ser la conclusió de Gavaldà, després de constatar que, en gairebé trenta anys voltant pel món, trobaven “cares conegudes” a tot arreu, també dissabte a Girona.

A continuació van entrar en escena els músics de la JOAG, dirigits per Jordi Picorelli, i van donar una nova dimensió a Calaixos que no obriré, Parla, Blue tack i Por: cançons amb una èpica dels sentiments i la quotidianitat, que l'orquestra ajuda a subratllar, amb tonalitats que recordaven la de la històrica col·laboració entre Elvis Costello i Burt Bacharach a Painted from Memory (1998).

Després el grup es va tornar a quedar sol per afrontar una llarga recta final in crescendo elèctric, amb La vida és bonica, Fa un minut, A preu fet i Millor, que van acabar citant Black is black de Los Bravos. Bombolles, amb el públic ja aixecat, i La solució, Soroll i XL van tancar el concert, abans de donar pas als bisos, un altre cop amb orquestra: primer només amb la secció de vent acompanyant Gavaldà tot sol amb l'acústica (Feliç, “un tema que no toquem fa 11 anys”) i després al complet en Com anar... i Bon dia. La gran festa d'Els Pets va acabar amb el grup ballant a l'escenari al ritme de Get it on, de Marc Bolan i T. Rex. Realment, va ser una nit única, però que podria ser l'inici d'una nova aventura orquestral d'Els Pets.