Fruites ben amanides

La recepta de les Macedònia no té secrets i que faci tretze anys que funciona ja diu molt. El grup infantil català més popular arrasa per allà on passa i diumenge ho van tornar a demostrar amb el concert que va oferir a l'Auditori de Girona en el marc del festival Strenes. L'amanida de fruites que formen la Carlota, la Maria, la Irene, la Paula i la Sara –la quarta generació del grup– va tornar a triomfar entre els comensals, que van omplir l'aforament i es van entregar des del primer moment. Presentaven un espectacle nou, Macedònia amb cobla, un experiment musical prou reeixit que consistia a vestir els èxits del grup –majoritàriament del seu nou disc, Flors– acompanyats per la sonoritat d'una cobla (els Lluïsos de Taradell) i, en el tram final, per la d'una coral de nens i nenes (la coral Geriona, el cor infantil Preludi i la Coral infantil de l'Aula Musical).

Ja abans de començar, l'esvalotament general era talment com si estiguéssim al pati d'una escola. Només silenciat per l'apagada de llums però novament desbocat amb la sortida a l'escenari de les cinc cantants, disposades a complir amb les expectatives i demostrar allò que tant saben fer: oferir un reguitzell de cançons engrescadores embolcallades amb unes coreografies ben compenetrades.Tímida va ser la cançó que va servir per donar l'entrada triomfal i, després d'un cert relaxament, ja en el quart i cinquè temes –Dijous piscina i Desperta't– tenien el públic a la butxaca.

Les cinc components, que s'intercalen el protagonisme de la veu a cada cançó, si una cosa dominen és la connexió amb un públic d'allò més fidel (sobretot femení). Animant tothom a saltar i ballar, és a dir, a no tenir el cul enganxat a la cadira –algunes mares també s'ho van prendre al peu de la lletra i es van engrescar–, Macedònia va encarrilar un concert molt animat. No hi van faltar hits com Ballen i Vacances, que van apropar a tocar l'escenari una munió de fans entregades; cançons solidàries que reclamen un món millor, com Un, dos, Coop!, i altres temes d'allò més reivindicatives, com Cavaller capturat i, sobretot, aquest himne a la defensa de la llengua catalana dedicat a un ministre espanyol, dedicat a la (re)Educació i la (in)Cultura que no escolta ni vol escoltar, el Sr. Wert del títol. Moment apoteòsic.

Ja en els bisos, la cobla i les corals es van fusionar a la perfecció i van oferir els tres darrers tastets de les postres: Herois de drap, La fada i Invasió. Tot molt ben orquestrat perquè les postres no fallessin. I és que una amanida amb les fruites ben combinades i uns additius que no fan més que potenciar-ne el gust no podia fallar. Com així va ser.