1922, Any Primer

Una de les delícies de l'època actual és que podem tornar a parlar de la modernitat i l'alta modernitat sense por, sense encongir-nos o demanar disculpes, sense la necessitat d'amagar-nos per les cantonades. La confusió generada per la fi de la postmodernitat comença a aclarir-se i podem veure amb nitidesa que havíem abandonat la modernitat sense haver enllestit del tot la tasca d'estudi i aprofundiment en el tema.

A hores d'ara, estem reprenent l'aproximació al fenomen de la modernitat en dos sentits marcadament diferents: per una banda, estem buscant les arrels profundes de la modernitat a la segona meitat del segle XIX i, de l'altra, per primera vegada, estem centrant la nostra atenció en capítols significatius però negligits del moviment.

En aquest mateix sentit, acabo de llegir un llibre molt engrescador: Constellation of Genius: 1922 Moderism Year One, de l'escriptor, radiofonista i pataphysique britànic Kevin Jackson, publicat per Farrar, Straus & Giroux, de Nova York. El primer indici de la represa desacomplexada dels estudis de la modernitat és el fet que una editorial de la magnitud indiscutible de Farrar dediqui un esforç tan important a produir una monografia d'aquestes característiques.

La tesi central del nodrit volum de Jackson de 430 pàgines és que l'Alta Modernitat va arrencar el 1922, l'any de la publicació d'Ulisses, de James Joyce, el 2 febrer, i de La terra eixorca, de T.S. Eliot, el 15 de desembre. De fet, tot el text és un detallat calendari dels esdeveniments històrics, socials, polítics, culturals, artístics, literaris i personals que, arreu del món, van contribuir a la consolidació de l'Alta Modernitat.

La tesi de Jackson no és original sinó que parteix d'Ezra Pound, que sempre es referia a l'any 1922 com l'Anno I o l'any Post scriptum Ulixi, amb el benentès que Joyce i Eliot van encetar una nova era.

Jackson té una certa part de raó, perquè el 1922 va ser un autèntic anno mirabilis. Proust va publicar el darrer volum de Sodoma i Gomorra. Radiguet va escriure El diable al cos. Kafka comença El castell a Spindelmühle. A Muzot, Rilke va donar l'empenta final a les Elegies de Duino i va compondre els Sonets a Orfeu. Mário de Andrade va donar a l'Estampa el seu poemari Paulicéia Desvairada. Murnau va estrenar Nosferatu. Akhmàtova va editar Anno Domini MCMXXI. Woolf va autoeditar Jacob's Room. Einstein va rebre el premi Nobel. Va néixer la revista Criterion. De Falla va muntar el mític Concurso de Cante Jondo. Brecht va estrenar Tambors en la nit. Carter va descobrir la tomba de Tutankamon.

Déu n'hi do. Això sí, la tesi de Jackson coixeja greument en un punt absolutament fonamental. Són tres les obres que marquen un abans i un després del 1922. S'ha deixat Geography and plays, de Gertrude Stein, que es va publicar el desembre d'aquell any. Stein va portar la narrativa, la poesia, el teatre, l'assaig i el memorialisme a extrems desconeguts i insuperats. A més, amb vista a la cultura d'aquest país, cal recordar que una part gens negligible de l'obra va ser escrita per Stein a Palma de Mallorca en una estada que seria transcendent en la carrera posterior de l'autora.