L'“aigua” del poble

La cervesa també era present a l'imperi romà, tot i l'afició indiscutible i ben documentada que els emperadors i els seus súbdits tenien pel vi. És així perquè l'arribada dels romans no va representar la desaparició total dels hàbits de consum dels pobles ocupats. La introducció de conreu de la vinya i la producció del vi en moltes zones de l'imperi no va fer abandonar el consum de begudes elaborades amb cereals fermentats. El que avui coneixem com a cervesa era una beguda més barata i, per això, més a l'abast de la soldadesca i les classes populars, que van continuar consumint-la en època romana. Tal com explica l'arqueòloga del Museu de Badalona, Clara Forn, en un moment en què l'aigua de consum era poc recomanable per les malalties que transmetien pous i aqüífers contaminats, beure productes com la cervesa, el vi i altres derivats amb components alcohòlics com ara els vins condimentats amb espècies i mel era més comú que consumir aigua.

La cervesa formava part de la vida quotidiana d'ibers, de pobles de la Gàl·lia i la Germània i també dels egipcis. Precisament una d'aquestes begudes elaborades a la vora del riu Nil és la que ha servit de font d'inspiració al badaloní David Moya per crear Zythi, una cervesa que vol ser fidel a les que es consumien en època de l'imperi romà. Per convertir-la en realitat, aquest emprenedor, que ja té experiència en el món de la producció cervesera i que regenta la cerveseria 4 Pedres de Badalona, ha seguit un procés de recerca històrica amb el suport del Museu de Badalona que l'ha portat a descobrir una referència de Columel·la, escriptor romà originari de la Bètica especialitzat en temes agrícoles. El consum de cervesa en època romana també es pot documentar a través d'un edicte de preus màxims de l'època de l'emperador romà Dioclecià, al segle III, on apareixen tres tipus de cervesa que es consumien a l'imperi, dues de fabricades a la Gàl·lia i una altre a Egipte.

La recepta ideada per Moya té com a base l'ordi i el blat de dos tipus diferents, un de vermell que ja es feia servir a Egipte. Hi ha afegit xirivia, tramussos i dàtils per estimular la fermentació, a més de canyella i safrà. El mestre cerveser confessa que en el procés d'elaboració han hagut de recórrer a un ingredient que saben que no es feia servir en aquell temps, el llúpol, que no es va incorporar a les receptes de cervesa fins a l'edat mitjana. Justifica el seu ús per les propietats antioxidants, per evitar que es faci malbé. “En aquest cas, no hi afegeix cap aroma i és millor que fer servir un producte químic”, argumenta. El mateix creador va presentar a principi de l'any passat Agoa, una cervesa inspirada en l'edat del ferro feta amb maltes fumades, pastanaga i artemisa que no contenia llúpol. El resultat va ser un deteriorament del gust al cap de pocs mesos d'haver estat embotellada. Amb Zythi han optat per posar-ne, i així ho especifiquen a l'etiqueta

El resultat és una cervesa que el seu autor defineix d'“aromàtica, refrescant i molt bevible”. Té un punt àcid amb notes cítriques i en el seu gust s'hi poden distingir els dàtils i els tramussos. Es tracta d'una beguda rossa, tèrbola i amb una gasificació molt baixa. El seu gust no té res a veure amb les cerveses comercials de gran consum però els aficionats a aquest món hi trobaran similituds amb cerveses belgues de tipus Làmbic, de fermentació espontània.

Zythi s'ha elaborat a la fàbrica de cervesa artesana As de Montornès del Vallès amb la col·laboració de la Cervesera Artesana de Gràcia. La primera producció és de 800 litres embotellats en ampolles de 33 cl. A l'etiqueta hi apareix un jeroglífic egipci que significa “cervesa d'ofrena”. El nom triat per la beguda deriva de Zytum, que és el que es pot trobar a l'edicte de preus de l'emperador Dioclecià i fa referència a la cervesa procedent d'Egipte i és el mateix que apareix als escrits de Columel·la.

Immersió a l'època romana

Tothom que la vulgui tastar ho pot fer avui en el marc de l'última jornada de la Magna Celebratio, el festival romà de Badalona. Els que s'hi apropin hi trobaran moltes altres propostes per conèixer com era a la vida quotidiana de l'antiga Baetulo, nom romà de Badalona. Hi haurà les demostracions d'una escola de gladiadors, visites guiades per diversos espais amb restes romanes, una mostra d'oficis, recreacions històriques, activitats i tallers per a tota la família i també la possibilitat de fer una passejada en biga, un carro romà de dos cavalls conduït per un auriga. Pels que tinguin gana, diversos restaurants de la ciutat participen en unes jornades de cuina romana i oferiran especialitats elaborades a partir de receptes del gastrònom romà Apici.

Està previst que la cervesa Zythi es distribueixi per diversos punts de venda de Catalunya per posar a l'abast de tothom la beguda que durant segles es prenia com l'aigua.