Reportatge

32 saló internacional del cÒMIC de barcelona

JAUME VIDAL

Soldats a contracor

La novel·la gràfica ha aportat una visió de la guerra poc èpica, en què es posa de relleu, des d'una òptica personal, l'absurditat dels conflictes bèl·lics

Molts nous relats es basen en la memòria dels pares dels autors
E
l Saló del Còmic presenta, a més de l'exposició dedicada a la guerra, les mostres ‘75 anys de Batman'; ‘85 anys de Popeye, el marí'; ‘Lobezno, la maduresa del superheroi', ‘Pel dret a somriure' i ‘Vinyetes autobiogràfi- ques´

La guerra a la ficció no és un des­as­tre, és un gènere. I al llarg de molts anys, un gènere tan­cat. De bons i dolents. D'una sola direcció ideològica, amb més sang que sen­ti­ment. Però la novel·la gràfica i els seus pre­ce­dents han apor­tat una visió més per­so­nal de la guerra tot expli­cant que a les trin­xe­res també s'hi troba la nostàlgia, l'amor i l'amis­tat.

Després de la impa­ra­ble allau de lli­bres sobre la Guerra Civil espa­nyola que s'han publi­cat sobre el tema, el còmic està apor­tant una nova visió que, des de la volun­tat òbvia d'entre­te­nir, donen llum a aspec­tes en què el fac­tor humà intervé força. I aques­tes noves històries de guerra tenen molt de fami­liar. Molts dels autors d'aquesta nova for­nada de publi­ca­ci­ons s'han ins­pi­rat en les vivències dels seus pares.

Temps de silenci

Aquest és el cas de Miguel Gallardo (Lleida, 1955) que, expe­ri­men­tant un for­mat ales­ho­res poc cor­rent de lli­bre il·lus­trat que tren­cava les con­ven­ci­ons de les vinye­tes, publi­cava el 1998 Un llarg silenci (Edi­ci­ons de Ponent) basat en uns texts biogràfics del seu pare. Fran­cisco Gallardo Sar­mi­ento havia estat com­ba­tent al bàndol repu­blicà i inter­nat als camps de con­cen­tració fran­ce­sos. L'autor gai­rebé mai no va sen­tir par­lar de les vivències del seu pare, i no va ser fins ben gran que va tenir conei­xença dels fets i el va convèncer de fer pública la seva bio­gra­fia. El lli­bre alterna els tex­tos il·lus­trats amb pla­nes de còmic.

La ‘mili' al Sàhara

També ins­pi­rant-se en les vivències del seu pare, Jaime Martín (Bar­ce­lona, 1966) pre­senta com a nove­tat d'aquest saló Las guer­ras silen­ci­o­sas (Norma Edi­to­rial), que parla dels anys que el seu pare va fer el ser­vei mili­tar a Àfrica, a Sidi-Ifni. En aquest cas el silenci fa referència a la guerra que man­te­nia l'Estat espa­nyol amb el Mar­roc. Una guerra no decla­rada però que va gene­rar mol­tes bai­xes a finals dels anys cin­quanta del segle pas­sat.

El règim inten­tava que aques­tes morts tin­gues­sin el mínim ressò en la població i quan el pare de Martín va anar-hi a prin­ci­pis dels sei­xanta, exis­tia un estat de contínua alerta i els coman­da­ments inten­ta­ven cons­ci­en­ciar la tropa del perill d'un atac de les tro­pes mar­ro­qui­nes. En molts dels casos, això no obs­tant, els mili­tars espa­nyols i gent del país inter­can­vi­a­ven pro­duc­tes sota mà.

En aquesta novel·la gràfica, com comença a ser un recurs molt uti­lit­zat en el còmic con­tem­po­rani, s'alterna el relat dels fets del pas­sat amb l'expli­cació de com es va ges­tar l'obra. En el relat paral·lel, l'autor posa en evidència els dub­tes que va tenir a l'hora d'ende­gar el pro­jecte que, final­ment, no és només una història d'ambi­ent mili­tar, sinó també dels cos­tums de l'Espa­nya dels anys 50 i la pressió repres­siva que rebien els joves per part de l'estat, el clero i les seves famílies.

Dra­ma­tisme líric

Anto­nio Altar­riba (1952) i Kim (Bar­ce­lona, 1941) van publi­car el 2009 El arte de volar (Edi­ci­ons de Ponent), que explica les cir­cumstàncies del pare d'Anto­nio Altar­riba a la Guerra Civil. L'obra comença amb el suïcidi del pare d'Altar­riba en una residència de gent gran. L'autor també va uti­lit­zar unes notes del seu pare sobre els esde­ve­ni­ments vis­cuts que havia escrit per neu­tra­lit­zar les angoi­xes que sem­pre li van que­dar del seu pas pel con­flicte bèl·lic. Aquesta obra té moments de gran lirisme tot i el gra­fisme cari­ca­tu­resc de Kim i els fets dramàtics que relata.

L'alli­be­ra­ment de París

Una altra de les altres grans obres recents que par­len de la guerra espa­nyola i també de la Segona Guerra Mun­dial és Los sur­cos del azar (Edi­to­rial Asti­berri, 2013) de Paco Roca (València, 1969). Aquesta novel·la gràfica se cen­tra en el peri­ple dels sol­dats exi­li­ats després de la guerra, de les mol­tes penúries que van viure i de com molts d'ells van anar a parar a la 9a Com­pa­nyia de la 2a Divisió Blin­dada de la França lliure, cone­guda també com la Divisió Leclerc. La Nueve o La Novena estava for­mada pràcti­ca­ment per repu­bli­cans espa­nyols i van ser els pri­mers sol­dats del bloc aliat que van entrar l'estiu de 1944 al París ocu­pats per les tro­pes ale­ma­nyes. Entre aquests sol­dats es tro­ba­ven un bon gra­pat de cata­lans del POUM.

Paco Roca també ha optat pel dis­curs paral·lel. D'una banda, el relat se cen­tra en les inves­ti­ga­ci­ons de l'autor que entre­vista un vell com­ba­tent que va pertànyer a La Nueve i que con­ti­nua exi­liat a França. En aquest cas les vinye­tes són de bitó, men­tre que en color són les pla­nes que rela­ten els fets històrics.

Pre­ce­dents imme­di­ats

Aques­tes obres pràcti­ca­ment rea­lit­za­des al segle XXI tenen pre­ce­dents com el fan­zine Noso­tros somos los muer­tos, que es trans­for­ma­ria en una revista de còmics, en què el dibui­xant Max va llançar un dels pri­mers crits d'alarma des del món de la cre­ació sobre la guerra de Bòsnia. Als anys setanta, un dels pri­mers autors que van trac­tar la guerra espa­nyola des d'una mirada oberta va ser Hernández Pala­cios. Eloy, uno entre muc­hos. També des dels setanta i fins ara ha estat impor­tant l'apor­tació de Car­los Giménez per rela­tar tant els fets mili­tars de la guerra com la post­guerra i els anys del fran­quisme, amb una gran dosi del cos­tu­misme dels temps: 36-39. Malos tiem­pos; España una, España grande, España libre o Para­cu­e­llos (DeBol­si­llo). Man­fred Som­mer va crear l'anti­bel·licista cor­res­pon­sal de guerra Frank Cappa.

‘Cómics En Guerra'
Exposició de pàgines originals
Lloc: Saló del Còmic. Fira de Barcelona Montjuïc. Dates: Fins diumenge 18 de maig. www.ficomic.com


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia