Entrevista

“Batman és tota una icona”

BATMAN: BLACK AND WHITE 4
Diversos autors
Editorial: ECC Barcelona, 2014 Pàgines: 288 Preu: 25 euros
DIETER LUMPEN
Jorge Zentner/Rubén Pellejero
Editorial: Astiberri Bilbao, 2014 Pàgines: 264 Preu:28 euros
LOBO DE LLUVIA
Dufaux/Rubén Pellejero
Editorial: Astiberri Bilbao, 2014 Pàgines: 128 Preu:22 euros
“Amb Dieter Lumpen vaig sintetitzar els còmics que més m'agradaven”

Rubén Pelle­jero (Bada­lona, 1952) és un dels dibui­xants pre­sents al Saló del Còmic d'aquest any. En una edició en què es ret home­natge als 75 anys de Bat­man, l'autor pre­senta un volum de Bat­man: Black and White (ECC) amb una història seva.

Com s'ha vist invo­lu­crat en aquesta incursió en l'uni­vers de Bat­man?

Jo li vaig comen­tar al repre­sen­tant David Macho, amb qui som amics, que esta­ria interes­sat a fer alguna cosa curta per a la DC, per posar una mica al peu als Estats Units. Ell ho va comen­tar a l'edi­tor i guio­nista David Maz­za­re­llo, que conei­xia el meu tre­ball, i de seguida em van pro­po­sar que fes una història per a Bat­man: Blanc and White. No espe­rava que fos tan ràpid. Té una certa lògica, els autors que fan Black and White són autors que no dibui­xen habi­tu­al­ment super­he­rois. Jo mai no havia dibui­xat cap Bat­man ni per diversió, no sóc lec­tor de super­he­rois; els vaig fer alguna pro­posta gràfica però ells volien el meu estil, el del per­so­natge Die­ter Lum­pen, així que em vaig sen­tir molt a gust.

Bat­man és sobra­da­ment cone­gut també per als qui no són lec­tors de super­he­rois.

És una icona, ni tan sols cal haver lle­git gai­res his­to­ri­e­tes seves per tenir una imatge seva al cap, i jo també tenia la meva. Em volia ins­pi­rar en el Bat­man més antic, apos­tar pel joc de les ombres, més que per l'ana­to­mia o els apa­rells.

I és que és un per­so­natge molt fron­te­rer amb la sèrie negra

És el que a mi més m'interessa d'ell, que és molt humà.

Vostè està acos­tu­mat a tre­ba­llar per a França. Hi ha notat diferències?

En aquest cas és com si hagués tor­nat al tre­ball d'agència. A França tinc con­tacte directe amb els edi­tors, tinc una altra mena de relació. Però a nivell artístic he pogut fer una cosa molt més lliure, a França costa bas­tant fer blanc i negre.

En canvi, la imatge del món edi­to­rial ame­ricà es veu molt indus­trial i fabril.

L'engra­natge és com­plex i els autors estan molt mar­cats; però la meva sort ha estat que es trac­tava d'una col·labo­ració pun­tual on pre­ci­sa­ment bus­quen la lli­ber­tat dels autors.

Tindrà con­tinuïtat, aquesta col·labo­ració amb el mer­cat ame­ricà?

Sé que DC estan molt con­tents, però com que tinc d'altres pro­jec­tes a França jo no hi insis­tiré, volia dei­xar una mos­tra.

Per poder dedi­car-se a viure del còmic, a casa nos­tra, és impres­cin­di­ble obrir-se camí en els mer­cats inter­na­ci­o­nals?

Qual­se­vol pot anar fent còmic de manera paral·lela a d'altres acti­vi­tats, però si vols dedi­car-t'hi ple­na­ment i gua­nyar-t'hi la vida, sí. Aquí sem­pre hi ha hagut molt bons dibui­xants, i ja als anys sei­xanta i setanta hi havia molts dibui­xants que tre­ba­lla­ven per a l'estran­ger, ara hi ha una con­tinuïtat. Segons quin estil de còmic vol molt d'esforç, i això s'ha de veure com­pen­sat econòmica­ment.

També acaba de publi­car una edició inte­gral de les aven­tu­res del seu per­so­natge Die­ter Lum­pen (Asti­berri).

Sí, ha estat el meu únic per­so­natge regu­lar. L'últim àlbum ja el vaig fer direc­ta­ment per a França. Per a mi va ser un per­so­natge molt impor­tant, em va obrir mol­tes por­tes. Artísti­ca­ment em va per­me­tre com­bi­nar diver­sos dels estils que havia con­reat abans i també començar a expe­ri­men­tar amb el color, que després ha mar­cat molt la meva car­rera.

Amb quins refe­rents van jugar quan van crear el per­so­natge amb el guio­nista Jorge Zent­ner?

Les referències cine­ma­togràfiques són una bar­reja de les pel·lícules dels anys trenta, qua­ranta i cin­quanta. Pel que fa al còmic es pot pen­sar en Corto Maltés, tot i que el guio­nista Jorge Zent­ner mai no havia lle­git Hugo Pratt. Gràfica­ment vaig sin­te­tit­zar el que més m'agra­dava en aquell moment: l'expres­si­vi­tat i la taca de l'escola ame­ri­cana de Mil­ton Can­niff i Frank Rob­bins, la força del còmic argentí d'Alberto Brec­cia i l'elegància del còmic italià, amb autors com Mic­he­lluzzi o Dino Bat­ta­glia. El meu interès pel còmic francès va ser poste­rior.

Tota la sèrie és un home­natge.

Sí, crea l'espe­rit d'aven­tura que també era pre­sent als pulps dels anys trenta, una atmos­fera que no res­pon a una rea­li­tat estricta, que és més ima­gi­nada que real.

Han pen­sat a repren­dre el per­so­natge?

Ens ho han dit mol­tes vega­des, i mai no es pot dir mai, però tal i com estan les coses ho veig molt difícil, Zent­ner ja no es dedica al còmic.

I encara pre­senta un altre lli­bre, ‘Lobo de llu­via', amb Asti­berri.

Sí, és l'últim tre­ball que he fet per a França, un wes­tern escrit per Dufaux. És un wes­tern no con­ven­ci­o­nal que m'ha permès tor­nar a tre­ba­llar molt els ambi­ents i la plas­ti­ci­tat, com a El silen­cio de Malka, una història més humana que d'acció. He vol­gut cap­tar el punt que m'agrada dels wes­terns de John Ford:el sug­ge­ri­ment, la llum, els espais oberts, la terra, les roques. Que es publi­qui tot ara ha estat una coin­cidència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia