L'amant d'Helena

E l vers del poeta grec contemporani Iannis Ritsos (1909-1990) puja a l'escenari català per primer cop. L'actor Quimet Pla reivindica la importància d'aquest fet, que ha de ser una empenta a la cultura del país. Perquè Helena és d'una evocació constant i trasllada temes universals a partir d'una noia que ha estat preciosa i causant del conflicte de Troia, però que ara perd la seva immortalitat i pateix una estranya demència, reclosa en una cambra esventrada. El treball es pot veure, fins al 8 de juny, al Teatre Akadèmia. Pla és Helena però no busca cap interpretació realista, procura sentir el vers des de dins però convençut que és el text el que omplirà l'espectador més que el personatge. En la direcció d'Albert Mestres, el mateix director hi és present. Com si fos un periodista que li vol gravar una biografia. Ella el confondrà en alguns instants amb algun examant seu. Aquesta novetat a la cartellera coincideix amb altres accions d'expressió oral i literària, com ho és el recital de Mercè Sampietro de versos de Joan Vinyoli, la setena edició de Litterarum a Móra d'Ebre i l'arrencada de la nova edició del festival EVA, En Veu Alta, a Vilafranca del Penedès.

Certament, tot i que Mikis Theodorakis va musicar els versos de Ritsos el 1960 i en va ampliar la popularitat, el coneixement d'aquest autor a Catalunya deu molt a l'entusiasme de Joan Casas, que s'ha passat molt de temps per poder-lo traduir i defensar-lo en els cercles culturals. Casualment, fa poc més d'una setmana que va ser la Universitat de Barcelona (UB) la que va organitzar una presentació de la traducció d'Els Àtrides, de Iannis Ritsos (Adesiara, 2014) a càrrec de Joan Casas, poeta, traductor i professor de l'Institut del Teatre. També es va donar coneixement de l'assaig En eterna vigília. Tradició i compromís en l'obra de Iannis Ritsos, obra d'Ernest Marcos, Helena Badell i Francesco Ardolino. De fet, el poeta ja va rebre un primer reconeixement a la UB, uns anys abans, amb un simposi del qual ara el llibre recull les conclusions. Pla, que al 2007 ja va signar un monòleg a partir de Krapp, l'última gravació, de Samuel Beckett, desconfia que aquesta peça pugui tenir gaire recorregut: “La Catalunya de furgoneta no està per Becketts, em temo”, com sí que interessa a la Catalunya més intel·lectual.

També avui comença Litterarum. La setena fira d'espectacles literaris portarà a la capital de la Ribera d'Ebre un total 53 artistes de quinze companyies diferents provinents de Catalunya, les Illes Balears i Andorra. S'hi podran veure, entre d'altres, Sílvia Bel, dalt de l'escenari, posant veu a un dels passatges de Victus: del mal que van fer aquells soldats, un dels plats forts del Litterarum d'enguany, que a més tindrà també la presència i participació de l'escriptor Albert Sánchez Piñol. Sílvia Sabaté intervindrà com a protagonista del curtmetratge La gallina, del director ulldeconenc Manel Raga, l'obra amb què s'estrenarà la secció d'audiovisual. També cal destacar la periodista i directora teatral Elisenda Roca, que fa tàndem amb l'artista plàstic Ignasi Blanch: tots dos han creat una obra innovadora que mescla dalt de l'escenari pintura i literatura a temps real: 1714: àlbum il·lustrat. Altres artistes que es fan un lloc dins el panorama teatral o musical del país, com Aina Huguet o Martí Noy, també presentaran les seves creacions.

Finalment, cal destacar la desena edició del festival En Veu Alta (EVA), que comença avui a Vilafranca del Penedès i s'allargarà fins al 8 de juny. Després, del 4 al 6 de juliol, es repeteixen algunes actuacions al Pradell. Aquesta iniciativa, que explota la narració i tradició oral, celebra enguany la desena edició. Sempre sota l'emblema de la poma (el fruit prohibit que Eva dóna a Adam), reivindiquen un espai per als narradors de contes en diverses programacions. Enguany, per exemple, fan una aproximació als cementiris. La directora, Jordina Biosca, sentencia: “Reivindiquem els cementiris com a possibles espais escènics. La nostra cultura viu d'esquena a la mort, i ens proposem descontextualitzar l'espai, però amb respecte.” La cultura no entén de fronteres, quan es tracta de capturar nous espectadors, nous reclams.