Conductes individuals i/o multitudinàries

Les nostres percepcions no són objectives, obeeixen a la trama psíquica que ens ocupa a cada moment en funció i relació als interessos que el nostre cos o les nostres intencions o volers imposen com a marc de percepció i lectura de l'impacte sensible, objectiu en ell mateix però no en el seu contingut, que és òbviament subjectiu, el d'aquell que el rep i el dimensiona.

Cal revisar la tesi d'una fenomenologia determinista abstracta i substituir-la per les d'un associacionisme mental i sensible, surrealitzant, que cerca trobar el que vol o espera, sovint en contra de les evidències més objectivables, atès que un món intencional (associacionisme psíquic molt complex en els seus desigs) constitueix i construeix constantment el nostre estar en aquest món de permanents realitats sensibles.

Altrament no es comprendrien certes conductes en situacions l'objectivitat de les quals imposaria un comportament en lloc d'un altre. Per això els infants, que tenen poca fixació però que són atrets per moltes atencions, tenen un comportament gairebé imprevisible. Així mateix succeeix molt sovint, a no ser que estiguin prèviament estructurades i conformades ideològicament, amb les manifestacions de grups o de multituds que canvien de direcció motivadora. Però també succeeix amb les persones individuals que van d'esma pel carrer o circulen per un espai, la previsibilitat de moviments de les quals és difícil d'endevinar. Les conductes són induïdes pels interessos subjectius dels que les dominen o orienten expressament.