50 anys de picar versos de pedra

El 1964, la comissió de la parròquia de Sant Medir, presidida pel mossèn Josep M. Vidal, va convocar per primer cop el guardó de poesia en català per a joves inèdits en memòria de mossèn Amadeu Oller, primer rector i fundador de la parròquia el 1947.

Després del Carles Riba, és el premi de poesia més antic amb una trajectòria ininterrompuda. Aquest any arriba a les 50 edicions, una fita que no ha estat fàcil, ha calgut i cal picar molta pedra per mantenir viu aquest símbol cultural, modest però molt valuós. I n'han sortit molts dels bons poetes actuals.

Joan Maluquer, editor de Galerada, que és el segell que publica els guardonats, va declarar que pel fet de ser una edició tan especial “havia de ser un llibre amb consistència”. Dels 16 originals presentats, dos van arribar a la final, “de dos models poètics molt diferents; una tria complicada i més discutida que mai”, va afegir.

A més de destacar que Carles Morell “és un autor amb una formació molt sòlida que va presentar una obra molt ben travada”, Maluquer va demanar que la celebració d'un aniversari tan significatiu s'expandeixi.

David Castillo, membre del jurat des de fa molts anys, va corroborar les paraules de Maluquer pel que fa a la complicació de la tria i va destacar: “Els darrers anys havien guanyat noies, un fet gens habitual en la poesia catalana; tot i que el que realment és interessant és la divulgació de la cultura.”

Pel que fa a Els vapors que maten, Castillo va declarar que “és un llibre formalment impecable i precís” i que Carles Morell “és un estilista que no s'abraona damunt el lector, la seva poesia convenç des del mateix poema; és un autor format dins la tradició catalana que ha arribat per instal·lar-se, com tants altres guanyadors d'aquest premi”.

Nascut a Artés el 1992, Carles Morell estudia l'últim curs de filologia catalana a la UAB. A més de treballar a la base de dades Traces i a la revista Inconformistes, té enllestits dos llibres de poemes, una novel·la i un recull de contes (finalista del Ruyra). La seva joventut no li impedeix escriure un llibre de memòries i una mena de dietari. És una bèstia de lletra, sens dubte.

“Crec molt en la unitat dels llibres, sempre han de dibuixar un recorregut; el d'aquest és cíclic”, comenta referint-se a Els vapors que maten –un títol “manllevat d'un vers de Vinyoli”–, que té com a tema principal “la vaporització del jo inicial, que no tornarà a ser el mateix”.

El 50è aniversari tindrà aviat una antologia en format de llibre de 350 pàgines i 156 poemes.