port franc
maria palau
El mur del Tricentenari
Benedetta Tagliabue i Àlex Ollé han creat una gran estructura d'acer i de formigó que apel·la als sentiments dels barcelonins d'ahir i d'avui
El parc de la Ciutadella és avui un lloc lluminós on els barcelonins s'hi diverteixen. Però fa 300 anys, en aquest indret de la ciutat, es va fer la foscor i, d'alegries, cap. La Ciutadella es va erigir com a un dels més poderosos símbols de la repressió després de la caiguda de Barcelona el 1714. Els ciutadans maleïen amb totes les seves energies aquella immensa fortalesa, la més gran d'Europa, i no van aconseguir enderrocar-la fins un segle i mig després, el 1869. Avui hi passegen amb tot el plaer i la tranquil·litat, però el passat, quan és tan agre, no s'esmuny tan fàcilment. I és amb aquest esperit lúdic i reivindicatiu al mateix temps que l'arquitecta Benedetta Tagliabue i el director d'escena Àlex Ollé han dissenyat una obra efímera a l'espai públic, enmig del parc, al passeig dels Til·lers: El mur de la Ciutadella, integrat dins del programa d'actes del Tricentenari i peça central d'un circuit, de títol BCN Re.set, per set instal·lacions situades en diferents punts de Ciutat Vella.
Per fer el recorregut sencer encara cal esperar uns dies, fins dimarts que ve. Però no pas per fascinar-se amb aquesta gegantina estructura d'acer i de formigó, de 67 metres de longitud i entre 4 i 7 metres d'alçada, que han concebut el tàndem Tagliabue i Ollé justament per apel·lar als sentiments dels barcelonins d'ahir i d'avui. “La Ciutadella forma part de la història d'amor i desamor de Barcelona”, diu Ollé. I aquesta paradoxa impregna l'arquitectura provisional que han alçat al parc, en la qual reinterpreten l'antiga muralla de la ciutat i, amb un esquelet d'acer, com si d'un fantasma es tractés, el Baluard de Santa Clara, on fa tres segles es va disputar una de les batalles més tràgiques que van marcar el cruel desenllaç del setge.
El mur, de formigó, tan vigent en conflictes contemporanis d'arreu, té dues cares. En una hi estan intervenint quatre muralistes de carrera internacional, Aryz, Sixe Paredes, San i Jorge Rodríguez Gerada, inspirats en diversos moments clau de la història del país per crear imatges tan impactants com l'afusellament del president Lluís Companys, i d'altres que aniran aflorant els pròxims dies. A l'altre costat del mur, la creativitat s'ha deixat en mans dels mateixos ciutadans. “Prohibit no pintar”, exclama amb entusiasme Ollé per remarcar el caràcter participatiu d'aquest projecte, que en la seva dèria per maridar reflexió i diversió també posa a l'abast dels barcelonins més intrèpids un curiós joc ideat per Màrius Serra.
La festa serà completa a partir de dimarts vinent, quan s'inauguraran les altres sis intervencions al carrer que han creat arquitectes de renom mundial, amb la col·laboració de quatre escoles d'arquitectura i disseny i dos col·lectius d'arquitectura de Barcelona. Estaran situades a les places Nova, de Salvador Seguí, del Mar, dels Àngels i de la Mercè, així com a l'Arc de Triomf, i conjugaran aspectes molt particulars de l'arquitectura catalana (la volta catalana, per exemple) amb conceptes de memòria històrica, de reciclatge i de diversitat humana i cultural. Les set instal·lacions perviuran fins a l'11 de setembre. Pel seu caràcter efímer, es desmuntaran, però l'arquitecte Santiago Cirugeda té la missió de recuperar tots els materials emprats i reutilitzar-los en diferents projectes socials de Catalunya.
El programa BCN Re.set s'ha gestat sota l'ideari de la Fundació Enric Miralles, i en certa manera ve a ser un tribut als valors del genial arquitecte català.