Triangles que retornen, triangles que es tanquen

Malgrat que el seu treball es desplega a través de diversos camins–sigui escultura, fotografia, vídeo o instal·lació–, l'obra d'Alberto Peral (Santurce, 1966) és eminentment escultòrica. Quan Peral fotografia un objecte domèstic i gairebé íntim, estratègicament abandonat en un espai públic, la qualitat escultòrica de l'obra sura a través de la imatge. Hi ha un pas més, però, quan Alberto Peral intervé en el paper fotogràfic –la pell del paper, com ell ho defineix– amb talls que introdueixen una nova qualitat volumètrica. El joc de dimensions està absolutament servit.

Així que podem aventurar-nos perfectament a qualificar Alberto Peral d'escultor, en el sentit que ho són els seus compatriotes escultors bascos. Peral admet haver integrat aquesta forta ta tradició del seu país però també “me n'he anat per peteneres”. “Potser sí que tinc aquest sentit primordial de la forma i la simbologia d'allò basc però mai no he estat tan racional ni tan estructural. A mi m'interessa més aconseguir un sentit íntim de l'obra, més introvertit”, diu l'artista.

L'exposició que aquests dies Alberto Peral presenta a la galeria +R de Barcelona remarca molt especialment aquesta vessant íntima i de connexió directa amb l'espectador. A més de les fotografies d'objectes al carrer, amb talls curosament escollits, la mostra inclou objectes que demanen la complicitat de l'espectador. Un tub de coure brillant, executat finalment per un orfebre, penja com un fluorescent a l'altura dels ulls. Val la pena mirar pels dos forats del tub i descobrir que el tub no és absolutament cilíndric sinó que juga també amb la figura del triangle. “És una escultura que té dos punts de vista. M'agrada molt jugar amb les coses que semblen d'una manera però que en realitat són d'una altra.” El mateix succeeix amb una obra de pedra blanca, situada en una típica peanya de taller d'escultura, pedra en brut tallada i polida perfectament en forma de triangle pels costats. De nou, la dualitat.

En aquest joc d'aparences, el triangle és la forma més present en l'exposició. Aquesta forma domina en una de les imatges fotogràfiques més potents de la mostra, en què no només s'ha tallat el paper sinó que l'obra s'endinsa literalment cap a dins de la paret en un forat triangular. “És una obra molt arquitectònica que remet als forats de ventilació en forma de triangle que hi ha a molts edificis. Peral ens fa notar que fa quatre anys, quan ja va exposar al mateix espai (aleshores galeria Masart), una escultura va deixar una empremta triangular al terra, petjada ben visible encara que sembla que s'incorpori de manera natural a la nova exposició. Hi ha un fort component de sorpresa en aquests triangles que retornen i en els triangles que es tanquen, com si fossin cercles, i una voluntat explícita de trencar els límits de l'escultura, de la fotografia, de l'art. L'exposició es pot veure a la galeria +R (Sant Eusebi, 40-44) fins al 20 de juny.