Japó, dues mirades

A la galeria Eude

Una de les galeries més veteranes de Consell de Cent ha aconseguit tenir un important fons d'obra sobre paper, gràcies a la passió que Fina Furriol, la seva fundadora, va tenir per la fotografia i el gravat. Ara en recull el fruit amb exposicions com Secrets compartits Japó, 1936 i 2010, del fotògraf Kineo Kuwabara i de l'artista Francesca Llopis, dues mirades sobre la societat japonesa d'abans i d'ara que traspassen el túnel del temps per trobar-se en el rerefons filosòfic que il·lumina l'estètica, el pensament i la vida d'un país amb una cultura que ve de molt lluny, el reflex de la qual encara hi és present.

Trobada en el temps

Als primers anys vuitanta, la galeria Eude va mostrar el Japó de Kineo Kuwabara (1913-2007), amb una sèrie de fotografies en blanc i negre dels anys trenta que presenten una mirada humanística i social del Japó d'aquells anys previs a la Segona Guerra Mundial, que anticipa la fotografia occidental dels anys cinquanta del segle XX. Mostra una societat tranquil·la, retrata els carrers, els aparadors, les senyores elegantment vestides passejant amb ombrel·la, parades al carrer, anuncis, nens vestits segons la tradició, el món de les joguines, un temps per al record que ha fixat, però, la sensibilitat d'una cultura amb les seves llums i ombres. Francesca Llopis va fer un viatge al Japó l'any 2010 i va captar en fotografia l'essència del Japó d'avui, fixant-se igualment com Kuwabara i sense conèixer-ne l'obra, en la dimensió social, l'arquitectura, el paisatge urbà i els edificis moderns, però també en el metro, l'espera del públic a l'andana, els anuncis, l'aigua i les tortugues dels jardins, el cementiri, les construccions, la imatge dura i la imatge dolça del Japó, un contrast que fascina els occidentals.

Paisatges interiors

Els darrers anys Francesca Llopis ha fusionat la fotografia com a mitjà per captar la realitat exterior amb la pintura com a recurs per verbalitzar visualment espais interiors d'intimitat, el que ha expressat amb el fotogravat. Fruit d'aquesta fusió entre paisatges exteriors i interiors és el llibre que ha creat expressament per a aquesta exposició. Paisatges urbans amb la base de l'arquitectura craquelada, qui sap si recordant els terratrèmols, paisatges florals, laberints de canyes i boscam es barregen amb els paisatges urbans d'un Japó que conserva un punt d'eternitat i d'immanència en el seu accelerat present. I no hi podia faltar un element plàstic característic de Francesca Llopis, l'heretat mantó de Manila matern que passeja les seves flors també pel Japó, com un record vital de l'artista que l'acompanya en totes les seves aventures plàstiques.