Llibres

poesia

Ricard Mirabete

Una mística natural

Una doble mirada que situa el jo líric cap a l'exte­rior i cap a l'inte­rior. D'una recerca, i també d'una cer­tesa, que ens con­firma que la trans­cendència comença en saber mirar. Laia Llo­bera (Bar­ce­lona, 1983) publica Cer­tesa de la llum que és el seu ter­cer poe­mari. Debutà fa cinc anys amb Cicles (UAB, 2009) que va merèixer el premi Diven­dres Cul­tu­rals de Cer­da­nyola. Dos anys després guanyà el premi Ale­lla a Maria Ole­art amb Més enllà dels grills (La Comar­cal, 2012). Ambdós lli­bres ser­vi­ren a la poeta per arri­bar a una con­den­sació lírica prou remar­ca­ble i per mos­trar una explo­ració lingüística gens menys­pre­a­ble. Si bé a Més enllà dels grills l'afany d'ampliar i de con­so­li­dar la seva llen­gua literària li per­me­tia dotar els poe­mes de for­mes lingüísti­ques noves o poc sovin­te­ja­des a la poe­sia, com ara neo­lo­gis­mes i mots pro­vi­nents del camp semàntic del món natu­ral, ara a Cer­tesa de la llum la fusió entre la ciència i la mística adqui­reix un to essen­cial, des­crip­tiu, con­cep­tual i avant­guar­dista. Hi ajuda la dis­po­sició for­mal dels poe­mes: alguns recreen el cal·ligrama o els mots en lli­ber­tat dels poe­mes de l'avant­guarda euro­pea i cata­lana del segle XX. Ens ve al cap Sal­vat i Apo­lli­naire, per exem­ple. El poema omple el full en blanc de la pàgina amb els ver­sos i les pau­ses. De vega­des un vers és frag­men­tat per tal que el lec­tor pugui omplir-lo men­tal­ment amb el mot o el sen­ti­ment que li sem­bli avi­nent. Els ver­sos són parau­les en movi­ment que fan pos­si­ble el pas d'un cantó a l'altre de la pàgina. Hi lle­gim d'esquerra a dreta i de dalt a baix; les parau­les man­te­nen rela­ci­ons con­cep­tu­als les unes amb les altres, del mateix vers o dels altres ver­sos. Els poe­mes són com ver­sos encre­uats que creen múlti­ples sen­tits. La referència al cop de daus de Mallarmé també ja la trobàvem a Més enllà dels grills. És un recurs for­mal que carac­te­ritza la poètica de Laia Llo­bera. En aquell cas, però, els mots eren com mar­ques, emprem­tes o taques produïdes pels insec­tes pro­ta­go­nis­tes del poe­mari, els tàvecs.

En el poe­mari pre­sent Llo­bera estruc­tura un recor­re­gut exis­ten­cial que els lec­tors poden assu­mir com a seu. La segona part té el títol prou explícit de Nosal­tres, pele­grins. Des de l'infi­nit de les deus del conei­xe­ment humà fins a la visió inte­rior hi ha la cer­tesa de la llum i del saber. La poeta escriu: “Bus­ca­ves la lla­vor de les essències: / algun record veraç / l'epi­cen­tre de les ones / o el cor desclòs dels cos­sos / allu­nyat de les tendències.” El llen­guatge simbòlic pro­per al llen­guatge científic acosta el lli­bre a una vivència con­creta i trans­cen­dent; a vies de mística natu­ral i de ple­ni­tud humana.

CERTESA DE LA LLUM
Laia Llobera
Editorial: LaBreu Barcelona, 2014 Pàgines: 88 Preu: 12 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia