Art singular al Montsant

Les pintures trobades fa tres anys a Cabassers i la Morera omplen el buit d'art rupestre que hi havia a la serra. La pintura de Cabassers té interès perquè s'hi representa una sola figura

Fa tres anys, es van tro­bar les pri­me­res pin­tu­res rupes­tres pre­històriques a la serra de Mont­sant. Que no se n'hagues­sin tro­bat fins ales­ho­res resulta ben estrany perquè la ser­ra­lada té molta tra­dició de recerca arqueològica de pobla­ments pre­històrics [vegeu El Punt del 10 d'agost]. I també perquè el massís es troba situat entre les mun­ta­nyes de Pra­des i la comarca de les Gar­ri­gues, dos dels ter­ri­to­ris cata­lans amb més art rupes­tre.

La cons­ti­tució del massís, amb con­glo­me­rat en el 90 per cent de la seva superfície, un ele­ment que es degrada més ràpida­ment que la roca calcària, és la raó que argüeix l'inves­ti­ga­dor de l'Ins­ti­tut Català de Pale­o­e­co­lo­gia Humana i Evo­lució Social (IPHES), Ramon Viñas, per expli­car la manca de pin­tu­res rupes­tres cone­gu­des al Mont­sant. Un buit que es va omplir el 2006 amb la tro­ba­lla dels pri­mers abrics amb pin­tu­res rupes­tres, que es van divul­gar en el marc de les III Jor­na­des del Parc Natu­ral de la Serra de Mont­sant, l'octu­bre del 2007. Segons la comu­ni­cació que es va pre­sen­tar ales­ho­res, la pri­mera tro­ba­lla es va pro­duir de forma fortuïta el 18 d'agost del 2006 en una excursió al parc natu­ral del Mont­sant, en con­cret, en el terme muni­ci­pal de Cabas­sers. La des­co­berta va ser noti­fi­cada a l'IPHES i, el 13 de novem­bre, a la direcció gene­ral del Patri­moni Cul­tu­ral de la Gene­ra­li­tat. L'octu­bre del mateix any, es va des­co­brir el segon con­junt d'art mural del Mont­sant. Ho van fer dos esca­la­dors que recor­rien les cin­gle­res de la serra, al terme muni­ci­pal de la Morera. La tro­ba­lla també es va posar en conei­xe­ment de la Gene­ra­li­tat.

Els arqueòlegs que han auten­ti­fi­cat els con­junts d'art rupes­tre de la serra de Mont­sant des­ta­quen que el de Cabas­sers és espe­ci­al­ment interes­sant, atès que pre­senta una sola figura, un quadrúpede de color ver­mell cas­tany, que podria ser la figura d'un caprí o d'un boví. Són molts pocs els con­junts cata­lans amb una sola figura pre­si­den­cial i, per tant, «aquesta sin­gu­la­ri­tat fa que la repre­sen­tació de l'abric de Cabas­sers esde­vin­gui un cas sig­ni­fi­ca­tiu per a l'estudi de les repre­sen­ta­ci­ons gràfiques rupes­tres pre­històriques a Cata­lu­nya». Dels dos grups gene­rals en què, a grans trets, es divi­deix l'art pre­històric, l'esquemàtic abs­tracte i el figu­ra­tiu natu­ra­lista o lle­vantí, la pin­tura s'ins­criu en el pri­mer. L'estil figu­ra­tiu natu­ra­lista és més rea­lista i té una anti­gui­tat d'uns 8.000 anys. Cor­res­po­nia a soci­e­tats caçado­res i recol·lec­to­res del post­pa­leolític i epi­pa­leolític. L'estil esquemàtic és poste­rior, té entre 6.000 i 8.000 anys i carac­te­rit­zava les comu­ni­tats agrícoles i rama­de­res del neolític i l'edat del bronze. En la tro­ba­lla de la Morera de Mont­sant con­flu­ei­xen els dos estils, ja que és un con­junt rupes­tre inte­grat per dos caprins figu­ra­tius, dos d'esquemàtics i tres res­tes no iden­ti­fi­ca­bles. Els dos caprins figu­ra­tius estan pin­tats amb color cas­tany ver­mellós intens. Els dos d'estil esquemàtic són de traç ample i estan pin­tats en color ver­mell clar.

L'única mesura que s'ha pres fins ara per pre­ser­var les pin­tu­res rupes­tres del Mont­sant és no divul­gar les coor­de­na­des de la seva situ­ació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.