Difusió contra conservació
Davant la falta d'inversions per protegir-lo i conservar-lo, el millor que es pot fer per preservar els abrics d'art rupestre de les muntanyes de Prades és no dir on són. És una opinió que té el consens de la comunitat científica, tot i que algunes actuacions en el passat de l'administració semblaven que anaven pel camí contrari. En el Corpus de Pintures Rupestres editat per la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat l'any 1994, fins i tot es facilitaven les coordenades geogràfiques per trobar els abrics sense problemes. La cap del servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Gemma Hernández, opina que l'art rupestre no s'ha de difondre gaire: «Però l'obscurantisme tampoc no és la política adequada perquè un patrimoni cultural d'aquesta importància estàs obligat a donar-lo a conèixer». La falta d'informació pot fer, fins i tot, que es destrueixi de manera inconscient art prehistòric a causa de la ignorància de no saber què s'està mirant. La solució requereix, com en molts altres temes, «educació», segons Hernández.
La difusió hauria d'ajudar a sensibilitzar la societat sobre els perills que hi ha de destrucció d'un patrimoni que durant mil·lennis s'ha conservat i que es va començar a conèixer i valorar a principi del segle XX. «En aquests pocs anys, l'acció antròpica ha causat molts més danys a aquestes manifestacions artístiques que la natura en sis, vuit o deu mil·lennis», escrivia el catedràtic de Prehistòria Josep M. Fullat a L'art rupestre. Un art que no es pot veure als museus, publicació que va editar la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Reus el 1998, any en què la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. «S'ha de difondre l'obra d'art, s'ha de fer arribar a tothom la imatge, l'escena de cacera, l'arquer, el cérvol ferit, però s'ha de preservar la localització per tal d'evitar desastres que ja s'han produït algunes vegades, massa vegades». Fullola es preguntava: «Què diríem si algú ratllés o s'emportés les Menines, el Gernika o un quadre de Fortuny? Tant patrimoni de tothom és una pintura del XIX com uns arquers de les nostres serralades.»
