Tobogan?

En temps de vacan­ces hi ha nens que es pas­sen el dia gas­tant el cul dels pan­ta­lons de tant com llis­quen pels tobo­gans, en sec i en mullat, sobre­tot als parcs aquàtics. Però tobo­gan és una paraula que ve de molt lluny. Con­cre­ta­ment de ter­res cana­den­ques. Ara fa cent anys l'anglès i el francès transatlàntics ens van lle­gar un seguit de vari­ants d'aquest terme que desig­nava un tri­neu. Vari­ants com ara tobog­gan, taba­ganne, tabo­gan... que han cris­tal·lit­zat en el nos­tre tobo­gan. Els traçadors d'eti­mo­lo­gies van llis­car per les neus cana­den­ques fins arri­bar a l'algonquí, una família de llengües ameríndies, avui en perill d'extinció, que par­len tri­bus com els mic­macs.

L'èxit del terme tobo­gan és equi­va­lent al de l'arte­facte entre la cana­lla, però en alguns indrets encara con­viu amb altres deno­mi­na­ci­ons autòcto­nes. En con­signo tres que he detec­tat recent­ment i con­vido els lec­tors que en cone­guin més a enviar-me-les aquest estiu a marius­serra@​verbalia.​com. Totes tres pro­ve­nen de vari­ants del verb llis­car, com no podria ser altra­ment. A Arbeca, per exem­ple, trobo que ano­me­nen rellis­ca­dors els tobo­gans i em sem­bla d'una transa­parència abso­luta. També a Santa Maria d'Oló, a l'extrem nord-est del Bages, fan ser­vir un sinònim que encara entenc, tot i que ja no resulta tan trans­pa­rent. En diuen res­so­la­dor, que jo asso­cio a ros­so­lar (dava­llar llis­cant per un pen­dent), tot i que res­so­lar sig­ni­fi­qui solar de nou i solar pugui voler dir: “cre­mar-se el pa de la sola”.

Final­ment, a Sant Martí de Tous, entre l'Anoia i la Conca de Bar­berà, trobo gent que quan veu un tobo­gan en diu rebut­lla­dor. Com en dieu vosal­tres?