El plaer de tenir un hort

A ciutat, moltes persones no han tingut mai l'ocasió ni el plaer de poder conrear el seu propi hort –tomàquets, cebes, albergínies, pastanagues, bledes, alls... –, i la majoria dels que ho han fet ha estat acompanyant el pare o l'avi al tros. En alguns indrets es tornen a instal·lar horts urbans, però són encara reductes aïllats. Al camp, en canvi, és més freqüent que les cases tinguin el seu petit hort.

Veure créixer les hortalisses pot ser una professió, una afecció o un gaudi –o tot alhora–, però és un privilegi que ningú no s'hauria de perdre. La vida en expansió, en un doble sentit: veure brotar, créixer i fructificar les plantes, i alimentar-nos-en. Portar un hort ens connecta amb la terra, ens fa ser conscients del pas del temps i de les estacions i ens proporciona un moment de pau diari. Cal transmetre a les noves generacions què és un hort, com es planten les hortalisses i el goig de veure-les créixer –no únicament trobar-les a les safates de les botigues i supermercats–. Això és el que aconsegueix L'hort de l'avi, de Josep Llaona i Carme Llaona. En Josep Llaona és, com ell mateix es defineix al pròleg, un pagès hortolà, i ha escrit aquest llibre amb la seva filla, la Carme Llaona.

L'hort de l'avi és un llibre molt senzill, i aquest és precisament el seu gran mèrit. En només 80 pàgines ens explica com plantar, regar, cuidar, adobar, collir i protegir una trentena d'hortalisses.