Crims d'estat literaris

En Frank, un estudiant holandès resident a Salamanca, es trobava a l'Arxiu Diocesà de Toledo cercant documents inèdits per a la seva tesi sobre la literatura religiosa del Siglo de Oro espanyol. El volum Apologia, de Giovanni Pico della Mirandola, un autor que ja coneixia, el va interessar perquè contenia fragments de diferents llibres de l'època. Entre aquests hi havia un bon gruix de pàgines escrites amb un idioma medieval que no coneixia però va entendre que parlava d'un relat de llibre de cavalleria. Com a bon investigador, va fer fotografies de la portada del llibre, una part inicial del document i les tretze primeres pàgines del volum.

No eren pàgines d'un llibre qualsevol: era l'original del Quixot, que s'havia escrit en català i s'havia traduït al castellà. I en aquest idioma havia sortit en la primera edició i en les que posteriorment sempre s'han fet. Una anomalia que va sorprendre tant el professor que dirigia la tesi de Frank com els amics estudiosos que aquest tenia a Barcelona.

Una troballa que inicia un relat policíac i diplomàtic d'alta volada i curta durada que es mourà entre Barcelona, Toledo i Sicília. Podria ser considerat delicte d'Estat que el món acadèmic afirmés que el Quixot s'havia escrit en català i fins i tot fes perillar la unitat d'Espanya. A més, l'estudiós i expert barceloní Miquel Puig, que ja havia defensat la tesi de l'autoria catalana del Quixot, obtindria per fi la prova del seu descobriment.

Amb la mateixa rapidesa amb què els personatges es mouen per obtenir el llibre de l'Arxiu Diocesà de Toledo abans que ningú s'adoni de la transcendència del text, els serveis d'intel·ligència del govern espanyol enceten un pla extens i fins i tot criminal per destruir l'original. A partir d'aquest moment, la novel·la inicia una dinàmica vertiginosa. Un relat directe, sense concessions i amb prou sang i fetge, que va lligant i deslligant nusos de les dues bandes que inciten el lector a una lectura accelerada per arribar a conèixer el perquè de tot plegat.

Però l'excitant i veloç ritme narratiu del relat es veu afeblit per un llenguatge correcte, però poc àgil i incisiu, que refreda el frenesí de l'original i seductora història que Marc Grijalvo desenvolupa en aquesta primera incursió a la novel·la.