Cinema Critica

CRÍTICA

Àngel Quintana

La reconciliació després de l'horror

Quan s'evoca El pont del riu Kwai (1957), de David Lean, es recorda la imatge d'Alec Guinness torturat sota el sol en una gàbia de metall i l'actitud cínica dels soldats japonesos contra els presoners britànics. El famós pont sobre el riu Kwai era un pont estratègic dins l'operació de construir l'anomenat ferrocarril de Birmània que havia d'obrir camí des de la Xina cap a l'Índia. Resulta curiós veure que uns anys després,Un largo viaje, del cineasta australià Jonathan Teplitzky, torna al riu Kwai per parlar-nos d'uns fets reals que varen tenir lloc durant la construcció del ferrocarril. La història se centra en l'experiència d'un enginyer britànic que és fet presoner dels japonesos i posteriorment és torturat per descobrir un complot de fuga de diversos soldats anglesos. A diferència del clàssic de David Lean, on el tema principal era l'honor d'un oficial i la lluita per mantenir els seus privilegis, en aquesta nova pel·lícula situada davant del riu Kwai el tema central és la memòria. La guerra no és reconstruïda de forma directa, sinó que és vista des del punt de vista de la memòria i plantejada com un fet traumàtic.

La pel·lícula està explicada a partir d'un procés de reconciliació entre el passat i el present. La història arrenca quan l'enginyer Eric Lomax –Colin Firth– coneix la seva futura esposa –Nicole Kidman– en un viatge en tren. Un cop casats, la noia descobrirà que el seu home és presoner d'un trauma que no el deixa dormir i que el tortura interiorment. La pel·lícula reconstrueix el moment en què els japonesos varen torturar els soldats britànics, mentre aquests rebien notícies que els alemanys havien perdut Stalingrad i que els aliats podien reconduir el destí de la guerra. Planteja la qüestió de com es pot arribar a viure amb un trauma del passat i la forma com el dolor d'allò inexplicable pot fer-se partícip als altres. De tota manera, en la seva part final, El pont del riu Kwai, de David Lean, dóna pas a Feliz Navidad, Mr. Lawrence (1983), de Nagisa Oshima, on el duel entre japonesos i britànics es tancava a partir de la comprensió i d'una via cap a la reconciliació. Teplitzky ens mostra com l'home torturat troba el seu torturador. El camí cap a la venjança sembla obert, però també la porta cap a una certa reconciliació basada en el perdó. És possible perdonar a qui t'ha esgarrat la vida? La pel·lícula no queda curta en els plantejaments, però ho resol pels camins més fàcils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.