Les pedres ens parlen

Als pobles abandonats les persones han marxat però hi han quedat les pedres i les teulades tombades, que encara guarden en silenci les històries i els records sota l'herba i els matolls que creixen dins de les cases. Herba-savina és un d'aquests pobles. Està situat al nord del Pallars Jussà, dins de la serra de Boumort, en un paratge boscós al qual només es pot arribar per pistes forestals. Fa dècades que el seu últim habitant va marxar d'allà i cada cop es fa més difícil distingir els antics carrers de la resta del bosc. L'interior dels habitatges, devastats pel pas del temps, contenen encara vaixelles oxidades, mobles trencats i electrodomèstics vintage que no han interessat ni en el pillatge més desesperat.

L'únic lloc a on es veu algun rastre de vida és a l'antic cementiri: algunes flors noves, de tant en tant, al volant d'un parell de creus que s'escampen en el petit prat de perfil irregular, perfilat per un petit mur de pedra i una tanca de ferro.

Allà estan enterrats els personatges de Dos taüts negres i dos de blancs (Proa), la novel·la amb què l'escriptor pallarès Pep Coll ha guanyat el premi Crexells d'aquest any. El llibre narra l'assassinat real que hi va tenir lloc l'any 1943, quan un matrimoni de masovers de la serra va matar-ne un altre d'un mas veí, i les seves dues filles, en el moment culminant d'un clima d'enveges, rancúnies i petites disputes territorials en els anys de misèria de la postguerra rural. El llibre es va publicar el setembre passat i ha gaudit d'una gran acollida per part del públic i també de la crítica, i ara el Crexells hi posa la cirereta. Un dels efectes que ha tingut la seva publicació ha estat el rescat de la memòria de la família assassinada (el cas va acabar sense cap culpable després d'un desastrós procés instructor i judicial), que estava enterrada al cementiri d'Herba-savina sense cap creu que recordés la seva presència.

Pep Coll, que coneixia la història des que era un nen i vivia a Pessonada, ha visitat en diverses ocasions el cementiri i ha aconseguit, després de la publicació de la novel·la, que el silenci de l'assassinat que es guarda a Boumort hagi desaparegut i al cementiri d'Herba-savina hi hagi un record de les víctimes. Després de mig segle, les pedres d'Herba-savina tornen a parlar.

“El fet que tothom ho volgués oblidar i que al cementiri estiguessin enterrats sense cap creu em sorprenia i m'incomodava”, va explicar Pep Coll en una entrevista a La Mañana. “Al final, un s'adona que escriu per recordar les víctimes, per treure-les de l'anonimat, per recordar-les.”

Un altra escriptora de Ponent acaba de posar Herba-savina en el mapa literari. Marta Alòs ha dedicat a aquest nucli pallarès la seva participació en el llibre Els pobles oblidats, que acaba de publicar Edicions Sidillà sota la coordinació de l'escriptor i periodista Xavier Cortadellas. Edicions Sidillà està recorrent en profunditat el territori català (l'any passat amb Els jocs retrobats, que està fet amb la mateixa estructura) a través d'escriptors de diversos llocs del país que retraten breument el territori, en una publicació a mig camí entre la literatura i el periodisme costumista.

En el seu capítol sobre Herba-savina, Marta Alòs hi destaca sobretot el silenci i la duresa del que significava viure en aquell indret. Un aspecte, el de la dura vida quotidiana, que també apareix en la novel·la de Pep Coll. El llibre es va presentar dissabte passat a Sort i allà Marta Alòs va explicar que es tracta d'una obra que transmet la nostàlgia d'uns temps passats, de la gent que va viure en aquests pobles perduts i oblidats i dels quals només se'n recorda el vandalisme dels desconeguts que els violenten de tant en tant amb pillatges desesperats.