“A Arbúcies la gent lluitava per la pàtria”

Seria el símbol de la revolta per part del poble d'oferir resistència i tot i que eren ben conscients que era difícil derrotar l'enemic en el combat, contra dos regiments professionals (uns vuit-cents soldats fortament armats). Tot i que podrien pensar en algun moment que podien guanyar, també sabien que la repressió seria gran.

Jo crec que aquella gent no lluitava pel combat d'un dia concret, contra aquelles tropes; lluitaven contra aquelles tropes que els havien castigat, lluitaven per alguna cosa més. Lluitaven per la terra, per la pàtria. No era només una lluita del fet d'Arbúcies. S'ha d'emmarcar en un conflicte general, el mateix que va representar el setge de Barcelona. La lluita per la llibertat, per una tradició, per una pàtria, com se'n vulgui dir.

No era un bolet aïllat. Gràcies a la recerca, hem pogut veure que hi havia personatges clau, de famílies benestants que podien accedir a càrrecs, que tenien relacions o que vivien a Barcelona. Alguns estaven representats en el consell del braç militar, que va prendre la decisió d'oposar-se frontalment a Felip V. La resistència en aquests pobles petits. En el nucli urbà hi havia uns dos-cents habitants i en tot el terme podien arribar a uns mil habitants. No eren fets aïllats. Hi havia xarxes de relació familiar, i part de la zona d'Arbúcies tenia lligams amb els vigatans, que són gent que va fer el pacte per oposar-se a Felip V. Hi havia un teixit de relacions que va fer que la lluita fos més àmplia.