Canet mira al futur

wEl Canet Rock 2014 no va deixar de generar expectatives des que es va anunciar. El festival va posar ahir en equilibri la nostàlgia i el futur, amb el mateix nom i al mateix espai, però amb un cartell de música catalana actual capaç de captivar joves, veterans i famílies senceres. Al costat de l'escenari, una pantalla gegant projectava imatges del Canet Rock del 1975, amb Pau Riba gratant la guitarra i la gentada ajaguda al mateix Pla d'en Sala. El públic més atrevit va jaure sota el sol fins a mitja tarda, d'altres es refugiaven sota les poques moreres que hi havia fins que Manu Guix, puntualment a les 17.30 hores, seia al piano i saludava la gentada amb un missatge de llibertat. El Canet Rock començava, com no podia ser d'una altra manera, amb País petit, de Lluís Llach, amb la veu de Guix i, tot seguit, una Elena Gadel emocionada en interpretar Àguila negra, de Maria del Mar Bonet.

Després d'un breu homenatge d'inici a Les 6 hores de Canet, la força de Pep Sala pujava a l'escenari, amb un repertori de nostàlgies de Sau sota el braç i acompanyat de la banda Crators. La gran ovació se la va endur Joan Fortuny, de l'Elèctrica Dharma, que va acompanyar Sala amb Onze de setembre i amb el mític Boig per tu davant d'un públic entregat. “Està tot igual i per a mi és molt important ser aquí”, explicava. És el primer concert que feien després de la mort de Josep Fortuny, el setembre passat, però no van portar un repertori dels setanta, sinó una selecció de temes de tota la seva trajectòria. “No volíem fer res gaire gran, però ens agrada ser-hi i viure aquest canvi generacional; és fantàstic que hi hagi tanta gent jove”, va dir Fortuny. Qui va escenificar el canvi generacional va ser Caïm Riba, que va pujar a l'escenari amb la timidesa de qui sap que s'espera molt d'ell. És el relleu simbòlic del seu pare, Pau Riba, i ho va viure “amb molta intensitat”, mirant a l'horitzó i rememorant les imatges dels festivals que havia vist. “Vaig néixer el 74 i no recordo si jo hi vaig ser, però aquest cop he volgut emportar-me els meus fills al festival i ho estem vivint en família, és un moment molt especial.”

A mitja tarda, el festival va exhaurir les últimes entrades i el 3G de telefonia mòbil ja estava totalment col·lapsat. La promotora del festival, Gemma Recorder, estava preocupada i es va mostrar “enrabiada” pel fet que les telecomunicacions no estiguessin responent, ja que van demanar a les companyies telefòniques que ampliessin el servei de 3G. Més tard, es va confirmar una avaria d'electricitat i tot el poble va quedar sense llum, una situació molt complicada per a l'organització, que va mantenir el funcionament del Canet Rock amb els generadors i la infraestructura que havien previst.

Esclat amb Dausà

Cap a les vuit del vespre, l'esplanada es va omplir de gom a gom i el Canet va esclatar de debò amb les actuacions de Joan Dausà i Blaumut, que anaven intercalant els seus èxits, del Jo mai mai al Bicicletes, mentre el sol ja deixava respirar la gentada. A primera fila, Irene Gutiérrez i Mireia Porqueres, dues amigues d'Altafulla i de Montcada i Reixach, respectivament, no s'esperaven el que significava el Canet Rock; van comprar les entrades pocs minuts després que es posessin a la venda, entre classe i classe a la universitat. Volien veure Mishima, Manel i Love of Lesbian, però el festival és “millor” del que esperaven.

Una mica més enrere, acomodats en cadires de platja i ben proveïts de menjar i beure, un grup d'amics del Maresme recordaven els seus primers Canet Rock. Josep M. Martí i Anna Gamero fa 35 anys que es van casar, i uns quants estius abans van compartir el primer Canet Rock. Martí va dir que era difícil comparar els dos festivals, perquè abans estaven “envoltats de Guàrdia Civil i grisos”. Però, com ahir, el que comptava eren les ganes de la gent, i les reivindicacions de llibertat. “Abans demanàvem llibertat i Estatut d'Autonomia, ara demanem la independència; el cicle es repeteix en un altre context”, assenyalava la canetenca Carme Tirado.

A l'escenari, Els Pets. “Molt bon vespre, Països Catalans.” Van interpretar temes del seu nou disc, L'àrea petita, i van arrasar amb èxits històrics com Pau i Bon dia. Lluís Gavaldà, lluint unes ulleres de sol i el lema “rock” a la samarreta, s'acomiadava del públic per donar pas a l'actuació estel·lar per als més veterans, l'Elèctrica Dharma. La nit acabava de començar.