cultura

Mirador

“I l'emperadriu... Sí... Sí”

“En interpretar ‘Qualsevol nit...', Sisa va fer la proclama política més subtil, però contundent, que mai he escoltat”

Dos festivals Canet Rock: 1975 i 2014. El primer i l'últim. L'any de la mort d'en Franco i l'any de la consulta. Dos moments i un protagonista que uneix les dues dates i els dos esdeveniments: Jaume Sisa. Dues intervencions minimalistes. La primera, tan efímera que va ser inexistent. El govern civil va prohibir l'actuació de l'artista, fet que va provocar el moment més màgic i espontani de la nit i que ens va unir a tots els que érem al primer Canet: el cant de Qualsevol nit pot sortir el sol dels milers d'assistents quan es va anunciar que no actuaria. Començaven els temps del clam “Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia”.

L'actuació de dissabte de Sisa va ser tan breu com intensa: Només dos números. Va acabar amb la gran cançó El setè cel, un dels més excels i divins temes de Sisa, i va començar amb el Qualsevol... En va fer una versió que, amb subtilitat però extrema contundència, va fer la proclama política més elegant que he escoltat. Quan amb la corrua de personatges li va tocar el torn a la que va ser l'esposa de l'emperador d' Àustria, Sisa va cantar: “i l'emperadriu...” aleshores va fer el que en futbol anomenaríem paradinha i amb contundència va dir “Sí... Sí”. No sé si la majoria dels 25.000 assistents van captar el missatge, però els que ens trobàvem al costat de l'escenari el vam rebre perfectament. Sisa, que mai ha volgut ser una persona de partit, i molt menys un pamfletari, va demostrar estar amb sintonia amb els temps, com ja ho havia estat sempre sense renunciar al que ha estat el seu univers de veritats que succeeixen al món oníric.

Una realitat que sí que va ser constatable va ser el caos del senyal de 3G. Segons l'organització, s'havia demanat a les companyies telefòniques que orientessin les antenes al Pla d'en Sala i que s'augmentés la intensitat del senyal. Però això no va ser així. Dificultat per parlar per mòbil i angoixa dels periodistes per passar les seves cròniques. Aquest fet concret em feia pensar de tornada a casa en la gran mentida que vivim amb el discurs de les noves tecnologies, en què dia sí i dia també podem assistir a xerrades erudites sobre les aplicacions que es poden utilitzar des del mòbil. Llàstima que quan reunim un grapat de gent en un acte anunciat com un concert en què les xarxes tindrien un paper important, la xarxa cau i, com un peix que perd la seva llibertat, ens vam trobar atrapats en un mar de gentada.

Per la resta, un gran festival.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.