Repòquer amb cartes marcades: un cas més de discriminació del català

El mes d'abril passat es va celebrar la final del Primer Concurs de Grups de Pop-rock organitzat pel pub Moloko de Reus. Qualsevol proposta que tingui com a objectiu ajudar els grups novells de la ciutat sempre és benvinguda. I és que els grups de música ho tenim molt difícil per poder fer-nos un lloc en el panorama musical, i sort en tenim, d'aquestes iniciatives privades que ens ajuden a donar-nos a conèixer i fer-nos sentir. En aquest concurs, hi van participar uns quinze grups, dels quals, mitjançant votació popular, els tres que van obtenir més vots van passar a la final, en què un jurat format per quatre persones vinculades al món de la música escolliria el grup guanyador. Dels tres grups que van arribar a la final, el grup del qual sóc cantant, Poker's, era l'únic que cantava en català, els altres dos ho feien en castellà. En les bases del concurs, en cap moment feien cap referència a la llengua en què cantaven els grups, per tant, no s'excloïa cap grup pel fet que cantés en una llengua o en una altra.

El fet és que sabem del cert que un dels membres del jurat va decidir no donar-nos el seu vot perquè cantàvem en català, de fet no va tenir cap problema a comentar als altres membres del jurat: «No me da la gana dar mi voto a un grupo que cante en catalán.» Això va fer que Poker's no pogués guanyar aquest concurs. Després de donar els premis, la mateixa persona encara va tenir la barra de venir a dir-me que li havia agradat molt la nostra música i em va suggerir que si cantéssim en castellà tindríem moltes més possibilitats de triomfar que no pas fent-ho en català. Aquest senyor, però, no entenia que no només cantem en català perquè és la nostra llengua, amb la qual ens sentim més còmodes cantant, sinó que darrere d'això també hi ha una militància ideològica. Si els grups d'aquí no canten en català, qui ho farà? De discriminacions a la llengua catalana en podem trobar cada dia a grapats, és per aquest motiu que escric aquest article, per denunciar-ho. Perquè el més perillós de tot plegat no són els personatges com aquest membre del jurat, sinó la passivitat i la indolència amb què acceptem aquestes discriminacions constants a la nostra llengua.

En aquest article, doncs, no només faig denúncia d'un fet de discriminació lingüística sinó que convido la gent a no abaixar el cap i fer com si res davant d'aquestes situacions que, malauradament, són constants en el nostre dia a dia.