Crítica
cinema
Un món tancat
No sé com es pot rebre ara mateix una pel·lícula israeliana centrada en una comunitat ortodoxa jueva a Tel-Aviv. Tanmateix, mentre que part dels ortodoxes de la diàspora són crítics amb el sionisme, molts d'aquells que habiten a l'Estat d'Israel es resisteixen a fer el servei militar. El cas és que Llenar el vacío és un film sobre un món a part, tancat en ell mateix, que sembla viure al marge del territori i els seus conflictes. Un món en què, almenys tal com es presenta en aquesta pel·lícula, els rabins són uns consellers que discerneixen amb enteniment i que ajuden els necessitats al Purim, una festa alcohòlica en què els jueus celebren l'alliberament d'un antic extermini. Un món que separa els homes i les dones, les quals semblen reduïdes al paper d'esposes i se senten frustrades si no arriben a casar-se.
Formant part d'aquest món, Rama Burchstein ha accedit a filmar-lo explicant la història d'una jove que, expectant davant un casament acordat, no només patirà la pena per la mort d'una seva germana, sinó que, per conveniència familiar, serà induïda a casar-se amb el vidu. Hi ha una certa tensió, també una resistència, però, inesperadament, el deure familiar anirà acordant-se amb el desig en la mesura que la mirada de la cineasta s'acorda, i fins és complaent, amb el món que presenta. Ara bé, el film té el valor de ser un document sobre els costums de la comunitat retratada. I, filmats de manera esplèndida els interiors, s'entreveu alguna cosa possiblement a banda de les intencions de Rama Burchstein: que aquest món clos és opressiu. La forma, a vegades, acaba revelant un altre fons, que potser també té a veure amb un gest de rebuig als diners d'un rabí.