cultura

la crònica

El decorat perfecte per a un conte fantàstic

Exercir de pare comporta sovint una gamma àmplia i variada de sacrificis. Entre ells, sense anar gaire lluny, escollir entre una programació musical, també àmplia i variada, tot allò que sigui susceptible d'embadalir els més petits de la casa. Encara que coincideixi amb altres esdeveniments.
I si fa un parell de setmanes molts voluntariosos progenitors vam prescindir de la final del mundial de futbol per disfrutar d'allò més amb els números musicals dels protagonistes del Super3, dissabte molts vam repetir escenari, el Festival de Cap Roig, per escoltar el reguitzell de cançons que ens tenien preparats Geronimo Stilton i companyia. I és que el més famós ratolí periodista i la seva colla d'amics presentaven una mena de spin off del seu espectacle d'èxit –El musical del Regne de la Fantasia– en format de concert. Una proposta a priori prou suggeridora, tenint en compte que partia de l'èxit sense precedents d'aquell aplaudit, musical que ha atret fins ara 250.000 espectadors. Però, precisament, decebedora per a tots aquells que en cap moment van saber abstreure's de tan potent referent. Parlem, és clar, de pares i mares, perquè, el que és el públic infantil, aquest s'ho va passar de meravella.

Geronimo Stilton en concert no deixa de ser un repàs d'algunes de les cançons més emblemàtiques compostes per Manu Guix, alternades amb algun tema nou i tot plegat vestit per una mínima dramatúrgia que lliga cançó rere cançó. El problema principal segurament rau en l'ambientació: l'escenari es mostra minimalista, per no dir pobre, amb simples plafons de color negre que parapeten l'entrada i sortida dels ballarins i músics. Però, recordem-ho, es tracta d'un concert, i els músics sí que van estar a l'altura.

A destacar Els Fantàstics (4, també): l'Iris, la Júlia, en Josep i en Pere, que es van entregar en tot moment. “Són millors que els SP3”, ens comentaven els crítics més menuts que ens envoltaven. I entre la desfilada de personatges protagonistes, els que més van triomfar –segons el fidel baròmetre que ofereixen les rialles i els aplaudiments– van ser aquella petita cavallera que semblava sorgida de Game of thrones interpretant Cor fort; la sirena Thalassa i la seva recerca desesperada per trobar marit, i la bruixa Stria (encarnada una vegada més per una lluïda Lloll Bertran), la reina de la funció, que no es va estar d'agrair que el festival dediqui el nom als seus cabells (de color roig és clar). Ella i la pluja de globus final van animar un espectacle que va tenir com a decorat immillorable el cel estrellat i aquells jardins de conte fantàstic que ens envoltaven.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.