Galàxia Blunt

Quilòmetre zero. Sona la banda sonora de 2011 Odissea a l'espai del mestre Stanley Kubrick. Cinc músics pugen a l'escenari de Cap Roig amb el vestit d'astronauta amb la bandera britànica al braç i l'escut d'exploradors de l'espai al pit. James Blunt fa sonar al piano les notes de Face the sun, iniciant el compte enrere d'un viatge interestel·lar d'una hora i mitja que va dur dimarts els més de 2.000 espectadors a la galàxia Blunt. A Calella de Palafrugell el cantant i exmilitar britànic va actuar dins la gira mundial de presentació del seu darrer àlbum, Moon landing, amb totes les entrades esgotades. Tot i així, tan sols va tocar sis noves cançons d'un repertori de dinou de què va constar l'espectacle. Va escollir Blue on blue, Heart to heart, Satellites, Postcards, Bonfire heart i la ja esmentada Face the sun.

Uns temes que rememoren les declaracions d'amor que el van dur a l'èxit amb el seu primer treball. De fet, l'artista diu que està convençut que aquest és l'àlbum que hauria gravat si Back to Bedlam hagués passat sense pena ni glòria. Entre projeccions de naus espacials, aurores boreals i imatges extraplanetàries, també va apostar pels grans èxits que l'han portat a la fama, com ara Wisemen o Billy. Però sens dubte les que van fer posar la pella de gallina als assistents van ser les ja clàssiques Goodbye my lover i You're beautiful.

Durant l'espectacle el cantant britànic va saber posar-se a la butxaca el públic, amb la seva gran habilitat per tocar tot tipus d'instruments. Fins i tot a Calella va dur el seu ukelele, que ha utilitzat en tres de les seves creacions. La seva música, una mescla entre el pop, el rock i el folk, va fer vibrar els assistents, que van corejar les seves cançons acompanyant-les amb forts aplaudiments.

Després de fer una parada per agafar forces un cop interpretada l'extraordinària So long Jimmy, James Blunt va tornar a saltar l'escenari per encarar la recta final del concert. Equipat amb una granota de pilot d'aviació amb casc inclòs –que semblava una metamorfosi entre la Formiga Atòmica i Alien–, va fer sonar Stay the night. Tocat ja per la tramuntana, en una explosió d'èxtasi saltant per sobre el piano, es va acomiadar amb 1973. I amb aquesta cançó acabava un espectacle que ha tardat set anys a tornar a Catalunya, però que repetirà el 14 de novembre a Barcelona.