Hopper i la història d'Amèrica

Edward Hopper ha estat en els darrers anys un dels pintors més referenciats per part del cinema contemporani. La seva pintura realista ha servit perquè els interiors dels seus quadres, la seva llum i la seva composició donessin pas a múltiples referències estètiques en un ampli planter de cineastes que van des de Wim Wenders fins a David Lynch, sense oblidar-se d'alguns autors de moda dels vuitanta com ara Alan Rudolph i David Mamet. Shirley: Visions of reality fa un pas més enllà en les relacions entre Hopper i el cinema, ja que la matèria estètica de les obres del pintor americà esdevé el pretext i el sentit absolut de l'obra. La pel·lícula dirigida per l'artista experimental i arquitecte austríac Gustav Deutsch parteix d'un total de tretze pintures de Hopper que actuen com a tableaux vivants d'una ficció que té com a protagonista la vida d'una aspirant a actriu, la Shirley del títol. La proposta es mou en l'interior dels tretze quadres que l'esplèndida fotografia de Jerzy Palacz converteix en animacions mimètiques de les pintures originals. Gustav Deutsh no es conforma, però, a convertir la pel·lícula en un exercici manierista i vol inserir Hopper dins la història americana. L'acció es desenvolupa entre 1931 i 1963. Entre la depressió americana i el famós discurs de Martin Luther King I have a dream. Les referències històriques puntuades per la veu en off volen traslladar el realisme pictòric cap a la realitat històrica, donant a l'experiment una certa dimensió política. Pintar de forma realista implica ficar-se en el transfons històric, Deutsch ho vol ressaltar. Shirley: Visons of reality pot semblar massa pretensiosa, però com a proposta conceptual resulta brillant i obre curioses perspectives a la sempre complexa relació entre figuració fílmica i figuració pictòrica.