Més que un club de turisme

D'alternatives al turisme cultural massificat, n'hi ha moltes. Més enllà de Gaudí i de les seves icones arquitectòniques, i de les pesades cues que cal fer per entrar als museus Picasso o Dalí, hi ha vida, molta vida. I més enllà de l'oferta pensada per ser digerida per un públic forà, també. El turisme cultural més idiosincràtic, respectuós amb l'ecosistema autòcton, té des de fa vuit anys un organisme que el vetlla: la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (Xatic).

La seva raó de ser és la divulgació del patrimoni industrial del país, ja siguin antigues fàbriques reconvertides en centres d'interpretació o museus que evoquen un passat més o menys llunyà, o bé empreses, algunes d'històriques, que estan en actiu. La Xatic té 26 municipis associats, situats per tota la geografia, i tutela visites i un extens programa d'activitats en més de mig centenar d'equipaments de naturalesa diversa.

La xarxa té ambició de país i està oberta a l'adhesió de nous socis amb un llegat que pugui ajudar a entendre la revolució industrial, social i cultural del país. Aquest 2014 ha donat la benvinguda a Sant Sadurní d'Anoia, que aporta el seu Centre d'Interpretació del Cava, i a Montcada i Reixac, custodi de la Casa de les Aigües. La vicepresidenta de l'associació, Teresa Casals, regidora de Cultura de Terrassa, assenyala l'anhel de continuar ampliant la xarxa en un moment en què la demanda social per aquest tipus de turisme més consistent i reflexiu està creixent. Més d'un milió de visitants anuals ho avalen. “Estem convençuts que aquest model té moltes perspectives de futur. En diversos països europeus, el turisme industrial està ben consolidat. Aquí ens falta fer camí, però els últims anys hem avançat i estem realment il·lusionats”, remarca Casals.

Des que es va crear, el 2006, la Xatic s'ha erigit en una opció turística singular per a tot aquell que vulgui comprendre la història del país, en concret la que entronca amb les vicissituds del seu progrés. La xarxa no es limita a ser una freda llista d'edificis amb uns principis comuns, sinó que es preocupa de dinamitzar-los amb la promoció i la difusió d'un programa d'activitats, més de 2.000 cada any.

Casals assenyala com a tret diferencial la seva debilitat pel públic familiar. “L'objectiu és difondre coneixement amb un sentit que també pot ser lúdic i, per tant, atractiu per a tothom”, subratlla. Justament, una de les estratègies de més èxit ha estat la creació d'un carnet, que s'obté de manera totalment gratuïta, amb infinitat d'avantatges i de descomptes en serveis i productes turístics, amb la complicitat d'una extensa teranyina d'establiments col·laboradors en els diversos municipis. És el Club de la Xatic, amb més de 3.000 socis que, com bé diu Casals, té un fort caràcter familiar o, si més no, d'estímul per compartir experiències. “La idea és que, més enllà de la descoberta puntual d'un equipament, el visitant tingui altres al·licients per ampliar la seva visita”, indica.

El que dota l'associació d'una forta personalitat és el programa Indústria viva, amb el qual es vol acostar les empreses catalanes al públic –professional o, simplement, curiós– amb la possibilitat de visitar les seves instal·lacions i conèixer en directe els processos de fabricació dels seus productes. Actualment, hi ha una vintena de firmes adherides a aquesta proposta que fa valer la història econòmica que s'escriu en el temps present.

Terrassa, una de les ciutats amb un llegat industrial, sobretot d'estil modernista, més importants del país, és la seu de la Xatic. Exerceix un lideratge des de la mateixa creació de la xarxa i, des d'aleshores, també es fa càrrec de la seva gestió. Tot i que inicialment la Generalitat va donar un impuls per al finançament de l'associació, ara només se sustenta amb aportacions municipals.