La perseverança i l'heroïcitat

Vaig conèixer Jaume Vallcorba tres dies abans del Nadal del 1998. Va ser a l'antiga seu de Quaderns Crema, en uns baixos del carrer Valls i Taberner, poques setmanes abans que traslladés l'editorial al carrer Muntaner.

En aquella primera trobada, vaig adonar-me que, d'alguna manera, ja coneixia Vallcorba des de feia deu anys, gràcies al seu magnífic catàleg, i vam recordar algunes cartes que ens havíem adreçat (jo com a lector anònim, ell com a editor independent i brillant, el qual cuidava amb zel els seus lectors) a propòsit d'uns llibres de Fonollosa, de Perucho...

Per a mi, publicar un primer llibre era un regal, i la sort era doble si es podia publicar a Quaderns Crema, segell que formava un món singular i valuós dins l'edició en català. Vallcorba va afirmar en algun lloc que cada llibre que publicava a un autor era una petita pinzellada del retrat d'ell mateix, com en el famós conte de Borges.

Al capdavall, en vam arribar a fer cinc, de llibres, i, ara que ja han passat uns quants anys, m'adono de la perseverança i l'heroïcitat –tal com li vaig dir quan va rebre fa uns mesos el Premio Nacional– que ell va mostrar en donar sortida a aquells llibres.