Xiuxiueig terrorífic

Les descripcions que feia H. P. Lovecraft dels monstres que apareixien en les seves novel·les evocaven a pops o calamars amb tentacles amb un toc antropomorf, o a éssers amb escames que sortien d'abismes més enllà de la geografia terrena. Bàsicament, aquestes descripcions formals eren un pretext perquè el lector tingui un referent figuratiu dels temes de què tractava la seva obra i la forma dels quals és difícil de donar: la por, els temors ancestrals, la ignorància, l'angoixa existencial, els enigmes mai resolts, la incomprensió de la diferència. Per això, un dels seus intèrprets gràfics més reeixits ha estat Alberto Breccia (Montevideo, Uruguai, 1919; Buenos Aires, l'Argentina, 1993), que com a gran mestre explorador de tècniques noves del còmic va recrear el món de Lovecraft a Los mitos de Cthulhu, una de les últimes edicions a l'Estat espanyol va ser per la desapareguda editorial independent Sinsentido. Aquesta obra de Breccia es va publicar en àlbum per primer cop l'any 1975, però els diferents episodis que la integren havien aparegut abans a diverses publicacions periòdiques: El ceremonial, La sombra sobre Innsmouth, La ciudad sin nombre, El que susurrava en las tinieblas, El color que cayó del cielo... Breccia volia endinsar-se en la investigació de les relacions entre la literatura i la historieta com ja ho havia intentat amb l'adaptació d'Informe sobre ciegos d'Ernesto Sábato (Astiberri), que en un principi va posar força traves a la interpretació gràfica de Breccia. El resultat va ser una de les obres més agosarades de la història del còmic fins aquell moment. Breccia va utilitzar el dibuix, l'aiguada, el raspat, el llapis, la ploma, el pinzell, el... amb un tractament que mostrava l'horror de manera abstracta, però tanmateix, les imatges del que volia transmetre eren nítides pel lector, tal com Lovecraft va fer en l'obra original. Breccia va fer un plantejament artístic molt contemporani en oferir al lector la possibilitat de construir el relat amb ell. “Aviat em vaig adonar que amb el llenguatge tradicional del còmic no podria representar de manera adequada l'univers de Lovecraft, de manera que vaig experimentar amb noves tècniques com el monotip i el collage”, va explicar.

El món de Lovecraft també va ser recollit pel fill de d'Alberto Breccia, Enrique Breccia, però ho va fer des de l'òptica de la vida del novel·lista, al qual presenta alimentant la ficció narrativa de la seva experiència i pors reals. Lovecraft (Norma Editorial) va ser publicat el 2003 als Estats Units amb guió de Hans Rodionoff adaptat per Keith Giffen i amb pròleg del cineasta John Carpenter. Altres autors de còmic i molts de cineastes han adaptat Lovecraft, però més enllà d'aquestes translacions puntuals, ha estat la gran influència que l'esperit de la seva obra ha exercit amb la fantasia, el terror i la ciència-ficció de tot el segle XX i fins ara.

Aquesta és la influència que ha rebut l'il·lustrador holandès Erik Kriek (Amsterdam, 1966) autor d'H.P. Lovecraft Desde el más allá y otras historias (Ediciones la Cúpula). Kriek també recull diversos relats lovecraftians com el que dóna títol al llibre com La sombra sobre Innsmouth, amb un final força angoixant, o El color que cayó del espacio, sobre la caiguda d'un meteorit a la terra, tema que ha inspirat moltes pel·lícules de ciència.

L'estil de Kriek és contradictòriament singular i convencional alhora: barreja adequada de les velles històries de terror de l'editorial EC, underground dels seixanta, del còmic de la Warren dels setanta i vuitanta que a l'Estat espanyol tindria reflex amb la revista mensual Creepy, i de novel·la gràfica d'ara. És a dir, producció netament actual però amb un cert gust vintage que escau perfectament a Lovecraft, que va viure una curta vida (Providence, Estats Units, 1890, Ibídem, 1937) i va desenvolupar la seva producció literària entre els anys vint i trenta en les revistes de fantasia, les anomenades pulp, per la mena de paper que s'utilitzava en la seva impressió.