Parlem de la guerra

En van dir “la guerra dels onze milions de morts” perquè aquesta era la xifra aproximada que havia calculat la Fundació Carnegie l'any 1923, en un estudi pioner sobre el balanç de la recent carnisseria europea, i encara que amb el temps el nombre seria àmpliament corregit –comptant-hi els mutilats i els desapareguts, s'arribaria a vorejar el respectable rècord dels quaranta milions de baixes, i això sense incloure-hi les víctimes de la grip del 1918, que van contribuir a propagar els moviments de tropes: vint-i-un milions més–, l'enormitat d'aquell primer còmput va arrelar prou en la mentalitat dels supervivents perquè passés a definir globalment la guerra més mortífera de què la humanitat tenia memòria fins aquell moment. El fet que escriptors tan allunyats com Josep Pla o Joseph Roth fessin servir la mateixa expressió revela l'absolut predomini de la mort en la construcció de l'imaginari sobre la Primera Guerra Mundial. Però la tecnificació de l'armament bèl·lic, que va eradicar del camp de batalla tota noció d'honor, no va ser l'únic que va canviar el 1914. Del patriotisme es va passar al racisme, de la informació a la propaganda, de l'acció al desgast, de l'èpica a l'horror, de la lloa a l'heroi caigut a la tomba del soldat desconegut; definitivament, del “món d'ahir” al segle XX.

Amb el començament del nou curs, la commemoració del centenari de la Gran Guerra ha propiciat la coincidència aquest mes a les terres gironines de tres trobades que aborden, des de perspectives semblants, els seus efectes en la política, el pensament, l'art, la literatura o el cinema. La primera cita serà dimecres vinent a l'Ateneu de Banyoles, que ha programat fins al 17 de desembre el cicle Art i trinxera: la Gran Guerra i l'esclat de la cultura moderna, en què s'alternaran cada dimecres, fins al 17 de desembre, les ponències de Maximiliano Fuentes, Mireia Llorens, Roberto Fratini i Pere Parramon sobre la cultura, la poesia, la dansa i l'art de l'època, respectivament, amb la projecció, en versió original subtitulada, d'alguns clàssics del cinema nascuts d'aquell conflicte, des de All quiet in the western front, de Lewis Milestone, fins a Paths of glory, de Stanley Kubrick. El cicle es clausurarà amb un concert de Noelia Rodiles basat en peces de Debussy, Falla o Bartók escrites durant el període bèl·lic.

La setmana següent, del 24 al 26 de setembre, se celebrarà a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres el congrés internacional Una guerra civil de paraules. L'impacte cultural de la Gran Guerra a Catalunya, Espanya i Europa (1914-2014), un marc de debat ambiciós en concordança amb el prestigi acadèmic que revesteix la trobada, que posa l'accent en el debat ideològic que va suscitar la guerra entre la intel·lectualitat europea, en el nou paper de l'escriptor periodista i en la ferida oberta en les formes tradicionals de representació literària del món. El congrés serà inaugurat per Vita Fortunati i Paul Aubert, i al llarg dels tres dies de sessions hi intervindran també Maximiliano Fuentes, Patrizia Dogliani, Enric Bou, Antonio Monegal, Inés Tato, Ana Paula Pires o José Álvarez Junco, a més dels gironins Xavier Pla, August Rafanell i Miquel Berga.

Quan acabi el congrés de la Universitat de Girona, s'inaugurarà a Portbou, al centre cívic de Ca l'Herrero, el nou Col·loqui Walter Benjamin, que aquest any es dedica a analitzar la Gran Guerra i les seves conseqüències a la llum de les reflexions del pensador alemany. Les sessions acadèmiques, organitzades per la Càtedra Benjamin i l'Ajuntament de Portbou, es concentraran els dies 26 i 27 de setembre, amb la participació de Jordi Ibáñez Fanés, Josep Casals, Javier Rodrigo, Félix Duque, Xavier Pla i, de nou, l'historiador Maximiliano Fuentes, expert en el debat intel·lectual europeu de principis del segle XX i requerit en totes tres trobades. Aquest col·loqui incorpora també una projecció de fragments de pel·lícules inspirades en la guerra, amb un debat conduït per Ramon Girona.